Publicat: “A 100 dies del referèndum, segons una enquesta recent, un 42,3% votaria sí, un 38,9% s’inclina pel no, un 18,8% no ho sap o no respon. Un 18,5% assegura que no votarà i un 5,8% possiblement tampoc. Pot haver-hi una abstenció del 24,3%”.
Situació de partida
Anunci i decisió ferma de data i pregunta. Refermen les amenaces del govern espanyol, de PSOE, C’s i les seves sucursals a Catalunya. Algú pregunta com s’ha pogut arribar fins a aquí. Qualsevol país democràtic seriós mai hagués generat aquesta reacció ciutadana: El 9-N, 2.300.000 van desobeir el govern. I gairebé 2 milions, van optar per la independència. Després d’aquesta macro consulta, alguna autocrítica, rectificació, alguna proposta seriosa, perquè tants votants vulguin seguir a Espanya? No. Què abunda en les publicacions?
Publicat (PP): “L’estat impedirà per tots els mitjans que se celebri el referèndum. El fiscal general actuarà sense complexos contra funcionaris i voluntaris del ‘1-O si s’incompleix la llei”.
Interpretació: “L’estat espanyol impedeix la democràcia, el que decideix el democràtic parlament català i negarà la veu a milions de votants catalans. Quin tipus d’estat actua i llença aquesta declaració/amenaça? Un de democràtic de debò o un pseudodemocrátic o dictatorial? No és el mateix estat la “causa crítica” que, avui, un 80% vulgui votar i que un tant per cent important, que s’intenta concretar amb el referèndum!, vulgui independitzar-se?
Què justifica abstenir-se o seguir dependent d’un estat que no té arguments positius, que exigeix complir les sentències del Constitucional que ell no respecta, que només ofereix amenaces? Des de la dignitat democràtica, és lògic abstenir-se o votar no a la democràcia real, al benestar merescut?
Publicat (PSOE): “Estarem al costat de la llei per parar el referèndum d’independència”.
Es diuen demòcrates però s’oposen a un referèndum. Ignoren a milions de votants catalans. Prometen reforma constitucional i federalisme. Limiten el concepte de “nació” a Catalunya ignorant la seva història, sentiment, realitat social, econòmica, jurídica. Reforma imposada o prèviament negociada amb Catalunya? L’aprovaran el PP, C’s, Podem i companyia, partits regionalistes? L’aprovarà la societat espanyola que té molt a perdre i poc o gens a guanyar? L’aprovarà la societat catalana? I si aquesta la rebutja?
Segueix el pur despotisme il·lustrat. Exemple, publicat (Alfonso Guerra): “Proposa eliminar l’autonomia catalana. Equipara l’independentisme català amb “un règim de terror”. Insulta greument als dirigents. La societat que ha reaccionat no compta per a ell?. No insulta també a tots els votants?
Què pot justificar que hi hagi militants i votants socialistes a Catalunya que creen possible una reforma i reconeixement que ningú va a recolzar i que no coincidirà gens amb el que es mereixen? Com qualificar l’incompliment dels estatuts aprovats, de inversions promeses, etcètera? Quina confiança mereix el PSOE segons els fets? Quina decisió és la més digna? Abstenir-se, votar no a la independència i seguir dependent o votar sí a la democràcia, justícia social, llibertat, qualitat de vida?
I els militants i votants de Ciutadans? Segons les seves posicions, declaracions, fàcil: C’s = PP.
I els militants i votants de CSQP. Esperen reformes i acords impossibles. Saben bé que PSOE, PP, C’s mai accediran a referèndums pactats. Menys encara a reformes que puguin satisfer al que exigeix i mereix la societat catalana. Per tant, de moment, tenen el seu full de ruta en direcció al no. És una posició “digna” d’un partit que es diu d’esquerra, defensor de la justícia social, la democràcia, el benestar dels treballadors i s’alia amb qui impedeix aquests valors a Catalunya?
Davant l’1-O, què pot justificar abstenir-se o renunciar al benestar, democràcia autèntica, llibertat, dignitat, justícia social, que representa el sí per a tots els habitants de Catalunya?
