11.8 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Per què existeix la catalanofòbia?

Relacionats

Està el jutge Marchena manipulant el judici?

Probablement la paraula manipulació pot interpretar-se en un sentit molt negatiu però fa la impressió del que sembla que estigui passant. En les qüestions...

Els catalans, què podem esperar de Ciutadans?

Res de bo és la primera resposta que em ve al cap davant la pregunta. Si ens fixéssim bé en l'historial d'aquest partit des de la...

Bèlgica: 1 – Espanya: 0

No es tracta com ja es deuen imaginar, de cap partit de futbol. Es tracta del resultat, a hores d'ara, de la confrontació judicial...

Carta oberta a El Periódico de Catalunya

Senyors, vaig estar temps llegint cada dia el seu periòdic. Vaig remetre'ls algunes cartes que vostès em van publicar a l'espai Cartes al director...

La principal raó de la seva existència és, al meu mode de veure, a causa de la incultura que existeix a l’estat espanyol. Que l’actual crisi i el procés independentista l’hagi accentuat no significa que no existís anteriorment.

Els llibres d’història, especialment en l’època franquista i fins i tot post franquista, parlen de la guerra de successió però no fan esment de les conseqüències del decret de Nova Planta en contra Catalunya: Lleis, constitucions, normes, moneda, idioma, sistema educatiu, llibertats, costums… totes foren anul·lades a la força sota l’imperi de les armes i sense cap mena d’escrúpol ni respecte per a la seva població.

Al llarg de tres segles molt sovint els atacs i les imposicions han continuat contra tot el que representava Catalunya i les seves diferències respecte a Espanya. La incultura existent i la manipulació del relat històric ha fet que una gran majoria d’espanyols ignoressin la realitat i percebessin els catalans com uns mals ciutadans de l’Estat.

Actualment, però, la cosa ha empitjorat. Ningú entén els motius i aquells que ho saben no posen mitjans per evitar-ho. El tracte que Catalunya rep de l’estat ha fet que molts catalans es plantegessin modificar-ho. Es va redactar un nou Estatut que va ser rebutjat pel PP i el “seu” Constitucional; es va intentar un pacte fiscal, també rebutjat i el govern de l’estat ha estat incomplint promeses i pressupostos perjudicant Catalunya i els seus habitants.

Els atemptats al Regne Unit i la xiulada de l’himne espanyol a la recent final de Copa, han exacerbat en les xarxes socials l’odi contra Catalunya. Puc entendre que molta gent no trobi bé la xiulada al seu himne però tan difícil és comprendre que no és contra Espanya sinó contra el seu govern per l’escarni a què sotmet Catalunya.

Llegeixo als mitjans que hi ha qui lamenta que en l’atemptat de Manchester no morís Pep Guardiola i que, a més, cap de les víctimes fóra català. Com hem arribat a aquesta situació? No tinc cap dubte de la irresponsabilitat de determinada classe política en alimentar la fera de la discòrdia amb motius electorals. Rajoy recollint signatures o Susana Díaz dient que els interessos que paguen els andalusos a la Caixa afavoreixen Catalunya.

En alguns mitjans de comunicació capitalencs, es cuina l’odi a foc lent però de forma constant, personatges com Eduardo Inda o Jiménez Losantos, entre altres, organitzen unes tertúlies vergonyoses on la mentida és el pa nostre de cada dia. Han arribat a dir que en Catalunya es viu actualment en un clima de terror pitjor que en el País Basc en l’època d’ETA. Una majoria d’espanyols s’ho creu i la catalanofòbia s’incrementa.

Temps enrere, quan encara la cosa no era com ara, ja existia una certa mania al català. Quan un català triomfa (Celler de Can Roca, Pau Gasol, Kilian Jornet…) els mitjans de l’estat parlen d’espanyols triomfant al món; Ara quan és a l’inrevés deixen automàticament de ser espanyols (Recorden: “Ha sido detenido el financiero catalán Javier de la Rosa?“).

No hi ha més sort que el qui no vol escoltar, Espanya i en especial en el govern de l’estat, hi ha molta gent afectada d’aquesta mena de sordesa. Catalunya ho ha intentat molts cops i ha arribat al convenciment que de forma dialogada no solucionarà el problema. No queda altre remei que anar a la nostra, formar una república catalana més lliure, justa i democràtica on les persones puguem viure com ens mereixem.

La llibertat de Catalunya és una qüestió de dignitat. Hi estan d’acord amics lectors?

Més articles

4 COMENTARIS

  1. NO HI HA MÉS SORD QUE EL QUI NO VOL ESCOLTAR……??? I LA POBRE GENT DEL SONOTONE HO SON PER GUST…..???? AIXÒ QUE DIIUS ES OFENSIU……¡¡¡¡¡¡ VULL PENSAR QUE EL QUE VOLS DIR ES QUE NO HI “””PITJOR”””SORD QUE EL QUE NO VOL ESCOLTAR….. NO……?

  2. No sé que hi tenen a veure aquests partits politics que cites……… Jo no soc de cap partit de cap mena…. l’únic que he dit es que això de que els únics sords que hi han son els que no hi volen sentir es una ofensa per els sords de veritat (es diuen sords aquelles persones que per malaltia o defecte no hi poden sentir a través de les seves oides, per si no ho sabies)…. perquè hi ha molta gent sorda que si volen sentir-hi…. aquest es el meu comentari encara que no vulguis reconeixer la teva sortida de tó i la ofensa que has fet cap a aquestes persones que si son sordes……. Lo dels partits poítics tambe hi sobra però per si et serveix et diré que soc independentista català des de fa seixanta anys (més o menys) i no pertanyo a cap partit…….

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...