Publicat: “La Moncloa diu a Puigdemont que aplicarà la força de l’estat de dret per impedir el referèndum”. Comissió de Venècia: “La legitimitat va lligada a la legalitat en els Estats democràtics de dret de l’entorn cultural europeu”.
Què és un estat de dret?
És constant el pretext que Espanya és un estat de dret. Digne d’anàlisi. Aquest estat no dóna “dret” a expressar-se democràticament! Ho dóna a impedir la democràcia! I “això” ho recolzen partits i votants que es diuen “demòcrates” i perjudiquen clarament a la societat catalana. Diccionari: “L’Estat de dret està format per dos components: l’Estat (forma d’organització política) i el dret (normes que regeixen el funcionament d’una societat)”. Per tant, el poder de l’Estat es troba limitat pel dret. L’Estat de dret sorgeix per oposició a l’Estat absolutista, on el rei estava per sobre de tots els ciutadans i podia ordenar i manar sense cap altre poder que li fes contrapès. L’Estat de dret, en canvi, suposa que el poder sorgeix del poble, qui tria als seus representants per al govern. Amb l’Estat de dret, apareix la divisió de poders (legislatiu, judicial i executiu). Així, els tribunals es tornen autònoms respecte al governant i apareix el parlament per contrarestar el poder del governant. Tots els estats veritablement democràtics són “estats de dret”. No tots els estats de dret són democràtics de debò. Totes les dictadures tenen les seves lleis, normes de funcionament, però estan molt lluny de la real separació de poders i dels valors de la democràcia real. No cal citar exemples. Alguns, són recents en la història d’Espanya. D’acord amb aquests referents, s’adapta l’actuació real de l’estat espanyol als models europeus i a la definició objectiva?
És l’estat espanyol un veritable estat de dret o absolutista?
Davant la Comissió de Venècia: La “legitimitat” de l’estat espanyol és equiparable a la dels estats democràtics europeus? Haguessin aquests interpretat la constitució, incomplit els estatuts, tractat i asfixiat a Catalunya perjudicant el seu nivell de vida, llibertat, identitat… Fins a generar la reacció multitudinària i el desig d’independència? Impensable! Per tant, Espanya és molt poc homologable als veritables estats democràtics europeus que sí que són “estats de dret”!
Davant la definició: Limita el dret els poders de l’estat? No! Al contrari!
No respecta drets històrics, identitaris, culturals, democràtics, econòmics, polítics… de Catalunya i només imposa obligacions! Existeix veritable separació de poders entre el legislatiu, el judicial i l’executiu? La realitat demostra que estan clarament units! Són veritablement autònoms els tribunals, la Fiscalia? No! Aquí estan els nomenaments i trasllats de jutges i fiscals. Està publicat i se sap com actua el mateix govern “al marge” de la justícia. És constitucional i independent el mateix tribunal constitucional? No! Obeeix el govern “al seu” mateix constitucional? No! Exigeix que els catalans se subordinin a una interpretació sectària, partidista, manipulada, retrògrada i antidemocràtica, sota l’empara del “estat de dret”, que no és? Sí! Encara que es recolzi en una “legalitat” que s’allunya del que és un autèntic estat de dret, és “just” quan el 80% de la societat vol votar i no se li permet? A què és més semblant l’estat espanyol? A un veritablement democràtic o a un absolutista, pseudodemocràtic? Què demostren els fets objectius? Separació de poders o manipulació dels mateixos? Separació de poders i respecte a tots els drets de Catalunya i els seus habitants o utilització dels poders de l’estat espanyol per menyscabar, anul·lar, els drets justs i legítims de Catalunya i els seus habitants?
Hi ha dret a no tenir dret a votar, a “ser”, en nom de l’estat de dret espanyol? Què falla aquí? A qui beneficia i a qui perjudica? Té en compte aquest estat de dret espanyol la realitat objectiva del que és Catalunya, el que volen i mereixen els seus habitants? Què és democràticament digne?
