El Partit Popular fa temps que ha perdut el nord. De fet a l’alumne Mariano Rajoy Brey, els Jesuïtes de León, on estudiava l’actual president del govern espanyol, li van atorgar un insuficient en les matèries de Geografia i Història l’any 1965. Avui dia demostra que encara no ha superat aquella insuficiència que, sembla haver traslladat a la cúpula del partit.
La vicepresidenta Soraya ha dit avui el que jo considero una bestiesa, més considerant que ho ha dit com a número dos del govern i no com a responsable del manteniment i neteja de la Moncloa. Concretament ha manifestat que el president Puigdemont no vol escoltar el poble i s’entesta a plantejar un referèndum (?). Sap aquesta intel·ligent senyora un mètode millor per escoltar la ciutadania? És conscient del que ha dit?
El 14 d’octubre de l’any 2014, poc abans del 9-N, una altra veu consistent del PP, Alícia Sánchez Camacho va dir: Que no es pugui votar és una gran victòria de la democràcia (?). En quina universitat van estudiar aquestes senyores? O potser van fer campana la setmana que tocava estudiar aquesta matèria?
A banda del PP, el PSOE segueix igual que sempre, Sánchez ha parlat amb Rajoy dient-li que li dóna suport contra el procés català. Algú pensava que el ressuscitat secretari dels socialistes afavoriria els catalans? Reconeix o diu que reconeixerà la plurinacionalitat de l’estat espanyol i que Catalunya és una nació però només “cultural”. La via és el pacte de Granada i el federalisme. Apaga i anem-nos-en que no ens vol ningú. Ja ho deia Josep Pla, els que més s’hi assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres.
Però de disbarats també en tenim a casa nostra. Què o aquí representa CSQP? Que vol exactament aquesta formació? Què ha fet fins ara per millorar la vida dels seus votants? Vol el referèndum o no? Aquesta indefinició és absurda, van votar a favor d’una consulta pactada. Un cop el pacte és inviable… Ara què? El seu portaveu al parlament es va prestar a fer-se una fotografia amb una pancarta on s’exigia un referèndum pel Caixmir. No he vist al senyor Rabell fent el mateix per Catalunya.
Podem ha assistit a la reunió del Palau de la Generalitat però, Catalunya en Comú, el partit de Colau i Domènech, no ha fet acte de presència. Motiu? Argumenten que la resposta a Rajoy es devia articular a través del Pacte Nacional pel Referèndum. A veure si ho entenc, és el pacte qui ha de fer la convocatòria? No és responsabilitat del govern, dels partits que hi donen suport i de la majoria parlamentària qui ho ha de fer? A què juguen aquest parell? A Madrid, Domènech va assistir a la conferència de Puigdemont al costat de Pablo Iglesias. A què ve doncs ara el seu comportament i la pueril excusa per no anar a la cita amb el president.
Per acabar no podia excloure els mitjans de comunicació. Cap d’ells no recorda el suport dels partits catalans a la governabilitat de l’estat? Tampoc que l’estatut va ser “raspallat” al Congrés i després anul·lat, en el més essencial, pel Constitucional? Què Catalunya pateix un dèficit fiscal insuportable i reconegut? Què fa cinc anys que intentem negociar i que el govern sempre ens ha fotut la porta al nas? Ara resulta que som nazis? Què volem donar un cop d’estat, destruir el país i no sé quantes barbaritats més? On és la veritable premsa com jo l’entenc, en comptes de la manipulada o afí a l’statu quo?
Insisteixo en la pregunta, es tracta de política o del joc dels disbarats?
