Publicat: Rajoy demana “no caure en la temptació de la desconnexió i l’aïllament davant un món global que demana sumar forces”. “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. “Destaca que Barcelona ha estat, és i espera que segueixi sent una capital incomparable, en una Catalunya pròspera, lligada a Espanya i ancorada a Europa”. Connexió o desconnexió? Hi ha moltíssim en joc. Per a Espanya: La seva viabilitat econòmica, la seva posició a Europa “amb” o “sense” Catalunya. Per a Catalunya: La seva raó de ser per la seva història, identitat, cultura; pel seu enorme potencial econòmic, sentit democràtic, possibilitat real de ser i viure com un modern país europeu. Des de l’objectivitat, analitzem la declaració del govern espanyol i fem unes preguntes oportunes?
Diu: “No caure en la temptació de la desconnexió”
Qui ha caigut en la temptació i la provoca? Catalunya va acceptar una constitució que, encara que de mínims, la reconeixia com “nacionalitat” i estar connectada amb Espanya. Però aquesta la vol transformar en una sub-regió, incompleix estatuts, inversions, anul·la el Parlament, genera un permanent dèficit fiscal, asfíxia econòmicament, envaeix competències, etc. Aquí estan els fets objectius. Qui ha caigut en la temptació i provocat que tants catalans vulguin desconnectar-se d’Espanya?
Diu: “Davant un món que demana sumar forces”
D’acord amb el que demostra la realitat i l’evolució de la mateixa… L’Estat espanyol, suma o resta forces amb Catalunya? Catalunya, és “gràcies” a la política i tracte espanyol o “malgrat” el mateix? Amb qui realment “sumen” forces partits com PPC, PSC, C’s, CSQP, els seus votants? Amb els qui, per dignitat volen el bo i millor que mereixen tots els catalans o… Amb els qui ho eviten, exclouen, empitjoren mitjançant la dependència?
Diu: “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”
Quina “obertura” demostren els governs espanyols des del 1714, des de la transició espanyola? Actuen cara a una progressiva i “voluntària” connexió o al contrari? Es mostra l’estat espanyol, la seva societat, “oberta” a reconèixer Catalunya com ÉS i mereix pel que fa a la democràcia, economia, justícia social, dignitat o està “tancada” a aquesta realitat i fa tot el que està al seu abast per anul·lar-la? Si els nous temps són la connexió i obertura. Quina obertura demostra Espanya a favor dels votants catalans? Amb quins efectes?
Diu: “Una Catalunya pròspera, lligada a Espanya”
Vol a Catalunya ben “lligada” a Espanya! Els seus “únics” recursos: imposició legal, imputacions, maneig antidemocràtic del poder judicial, constitucional. Fets: Catalunya segueix descendint en els rànquings de recepció de recursos, inversions estatals, infraestructures, beques, benestar, però no en el d’aportació econòmica. Podrà Catalunya viure amb la prosperitat que pot i mereix “dependent” d’Espanya? Està obert l’estat espanyol al fet que els votants catalans decideixin democràticament sobre la seva prosperitat, “lligam”, connexió?
Davant aquesta realitat objectiva, què és el digne, coherent, per a la societat catalana? Connexió negativa o desconnexió positiva en tot?
