31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

L’Operació Catalunya contra el procés

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

L’estat espanyol juga brut contra el procés. De fet, si repassem la història, mai no ha existit una clara voluntat per part espanyola d’entendre Catalunya. Per a Castella -ara Espanya- el principat forma part de l’imperi espanyol des de 1714 després de la guerra de successió.

Duran tres segles ha imposat l’estil castellà de conqueridor, anul·lant les lleis catalanes, prohibint l’ús de la seva llengua i ignorant la seva història, sempre més democràtica que la castellana. L’intent català de l’encaix a Espanya ha viscut moments (molt pocs) en què semblava possible aconseguir-ho però monarquia, dictadura i oligarquia ho han acabat impedint.

Després de la sentència de l’Estatut una part del poble català ha pres consciència de la nul·la possibilitat existent que Espanya reconegui el fet diferencial català i ho accepti, la tan pregonada plurinacionalitat de l’estat no existeix. Per aquesta raó l’independentisme ha anat obrint camí fins al dia d’avui per dignitat i ànsies de llibertat.

Les últimes eleccions catalanes van configurar una majoria independentista al parlament que està decidida a convocar un referèndum i proclamar la República Catalana. El govern del PP, amb el suport del PSOE i C’s, tracta d’impedir-ho utilitzant el constitucional i la fiscalia, però també la guerra bruta impròpia d’un estat democràtic.

A partir de setembre del 2012 -després del no de Mariano Rajoy a Artur Mas a la seva sol·licitud de pacte fiscal que va obrir el camí a l’independentisme de CDC-, la policia va orquestrar actuacions destinades a trobar els draps bruts dels líders independentistes.

Clavegueres de la Moncloa (1)

En una reunió de comissaris de policia, entre els quals hi hauria José Villarejo i Marcelino Martín Blas, es va decidir la creació de la “policia patriòtica”, on diferents alts càrrecs del CNP van impulsar investigacions sobre diversos líders nacionalistes catalans per intentar soscavar la base de l’independentisme, però es van demostrar com a falsos, els suposats comptes corrents de Mas a Trias a l’estranger.

Les gravacions d’Alícia Sánchez Camacho a La Camarga i les de Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, suposadament al ministeri de l’interior, confirmen el complot orquestrat contra els líders del procés. Alícia deia que coneixia un fiscal “de confiança” i Fernández Díaz que la fiscalia “afinaria” les qüestions legals. El ministre també va assegurar a de Alfonso que el president Rajoy estava assabentat de l’operació.

La comissió d’investigació, creada a l’efecte, no resoldrà absolutament res. Els dos neguen reconèixer la seva veu en les gravacions telefòniques. Populars i socialistes els han donat suport i ells s’han presentat a la comissió com a “víctimes”. Què es pot esperar d’un país on la democràcia està manipulada, els tribunals no són independents i la cultura del pacte i la negociació és inexistent?

Mentre no puguem viure en un país lliure i democràtic com cal, seguirem sent tractats com una colònia de l’imperi espanyol. No creuen amics lectors, que és hora d’abandonar l’estat en direcció a una República Catalana Independent? Sincerament, què en pensen?

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...