23.3 C
Barcelona
Dilluns 6 juliol, 2020

És possible un acord entre Catalunya i l’Estat espanyol?

Relacionats

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...

Una negociació que pretengui tenir èxit ha de tenir en compte dues premisses bàsiques, 1.Predisposició “real” i 2.Mútua capacitat de resposta. L’estat espanyol parla constantment de “diàleg” per resoldre el conflicte amb Catalunya. O amb una part d’ella: la que no vol seguir sent dependent. La Generalitat ho ha intentat repetidament.

Predisposició

És molt més que estar disposat a l’acord. És desitjar-ho, buscar-ho, ser actius i receptius per poder aconseguir-ho. La Predisposició està sempre condicionada, determinada, per diferents factors: actitud cap a l’interlocutorexperiències prèvies. L’experiència dels acords Espanya/Catalunya, amb reiterats incompliments segons es publica i admet, no predisposa positivament a la part catalana. Hi ha més determinants: la ideologia predominant en una i una altra part, la imatge pròpia i la de l’altre des d’una perspectiva de “poder”. L’estat espanyol no admet una negociació bilateral d’igual a igual. Catalunya l’exigeix. Un altre fet determinant és el purament econòmic: qui genera i qui recapta i administra els recursos financers i què es deriva d’aquesta gestió. Però hi ha més i més profund: concepció de l’estat espanyol que considera a Catalunya part de si mateix i la de Catalunya que creu i defensa tenir una personalitat, història pròpia, que no només tracta de defensar sinó de potenciar. En el fons, la “identitat” castellana dominant davant la “identitat” catalana insatisfeta i creixent. D’acord amb aquests factors, què determina la predisposició a l’acord? Un, dos… o són tots? Sense un “solapament, superposició” de la predisposició d’una i una altra part l’acord no és possible. Que existeixi només per un dels interlocutors, també ho impedeix. Catalunya sembla que ho ha demostrat. Quin és, en el fons, la posició de partida i la meta de cada part? Quin és la predisposició “real” de l’estat espanyol i la de la Catalunya independent? Fins a on arriba? A què està disposat? Hi ha una mínima coincidència?

Mútua capacitat de resposta

Imaginem-nos que es produeix la predisposició a l’acord. Serà suficient? L’“oferta” està determinada per factors diversos. L’estat espanyol ofereix “inversions” en infraestructures reiteradament promeses i aprovades però no executades. No contempla totes les necessitats objectives existents a Catalunya. N’hi ha prou amb això per arribar a un acord? Des de la Catalunya independentista hi ha una clara reivindicació d’aspectes d’identitat: llengua, cultura, valors, reconeixement nacional i històric; econòmics: finançament d’acord amb la seva població, generació de riquesa, protagonisme industrial i exportador; polític: la interpretació i aplicació de l’estat espanyol de la constitució que en el seu moment es va votar allunyen progressivament a l’estat espanyol de la majoria de la societat catalana. L’única reacció de l’estat davant la progressiva voluntat de votar és la via judicial, cap mesura política. L’autonomia del parlament de Catalunya és reiteradament anul·lada. Qualsevol exigència de Catalunya és immediatament copiada per les autonomies espanyoles. Cap vol cedir un euro per millorar el finançament català. Té l’estat espanyol capacitat de resposta a les exigències de la Catalunya independent? Coincideixen, hi ha solapament, entre el “màxim” que l’estat pot oferir a Catalunya i el “mínim” que aquesta exigeix?

Si no hi ha mútua predisposició i capacitat de resposta, què?

- Anunci -

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...