Rajoy a Barcelona, promet o menteix?

Mariano Rajoy ha estat a Barcelona aquest dimarts i, en un acte al Palau de Congressos de Catalunya, ha promès davant d’uns 500 empresaris les inversions en infraestructures per Catalunya en aquesta legislatura. Un total de 4.200 milions fins a l’any 2020.

Segons fonts de la Generalitat l’estat deu a Catalunya, en qüestió d’infraestructures, a la vora 11.000 milions. Aquests xifra recull tots els pressupostos que no s’han dut a terme i estaven previstos, així com aquells que s’han tirat endavant molt per sota del que estava consignat en els pressupostos generals de l’estat que són llei!

L’estat tampoc ha complert la clàusula addicional 3a de l’Estatut (què és llei). Té aturades les obres de l’estació de La Sagrera, continua el desgavell de Rodalies, la via única entre Tarragona i Vandellòs i el desdoblament de l’N-II i la variant de Vallirana l’N-340, tot i el nombre de víctimes mortals en aquestes vies. També estan parades les obres de Sabadell a Viladecavalls de fa molt de temps.

Ara ha vingut el Mariano a vendre’ns la moto prometent-nos que el 2020 una gran majoria d’aquestes coses estaran solucionades. És aquest l’oferiment al diàleg perquè ens oblidem del procés? És amb aquesta pastanaga que confia que els catalans oblidem els greuges?

Tot al que s’ha compromès (?) ja hauria d’estar fet. On és el pla de Rodalies al que es va comprometre? El tren de l’aeroport? L’ample de via europeu? La comunicació dels ports de Barcelona i Tarragona? Hi ha una cançó italiana que es titula “parole”, “parole” i, sense la música, trobo que la recita molt bé.

Margallo va declarar que havien demanat favors -que es deuen- a molts governs perquè  no donessin suport a la causa catalana. Avui Rajoy els ha demanat suport als empresaris que eren presents escoltant-lo. Els ha dit també que tindrien el suport del govern. A quanta gent ha de demanar suport? És incapaç de cercar solucions per si mateix?

A la tarda he escoltat a Soraya Sáenz de Santamaria entrevistada per Josep Cuní. Una conversa molt distesa però que no ha aclarit pas gran cosa. Bé, alguna cosa ha quedat prou clara. La vicepresidenta, a resposta d’una pregunta del perquè no s’havien realitzat algunes de les obres, ha dit: No hi havia recursos suficients per fer-ho tot. Ha mentit!

Segons estudis publicats, està demostrat que hi ha diners per al que els convé. Hi ha hagut algunes comunitats amb un grau d’execució d’inversions superior al previst. A Castella-La Manxa aquesta va ser d’un 136%. Madrid un 115% i Cantàbria un 104%. En aquest sentit el grau d’execució a Catalunya va ser només del 59%, molt per sota, fins i tot, de la mitjana espanyola que va ser del 72%. D’un pressupost de 950 milions només es van executar per valor de 556. Hi havia diners… però no per Catalunya!

Andalusia, Castella i Lleó i Galícia han estat les comunitats més ben tractades en relació al seu pes específic. L’estat prioritza zones com ara Galícia per davant d’àrees de major dinamisme econòmic com el corredor mediterrani, per posar un exemple. No valora mai la rendibilitat d’una inversió. Ho fa en termes polítics i d’amiguisme, així s’explica l’enorme dèficit que arrossega que no té visos de solució.

Confiem en la paraula del govern Rajoy… O ja ha perdut tota la seva credibilitat? Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No creuen que cada cop hi ha més motius per marxar, com més aviat millor, en direcció a la República Catalana?