El tribunal superior de justícia de Catalunya ja ha dictat sentència pel judici del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. Ho ha fet per desobediència al Constitucional i ha obviat el delicte de prevaricació i poder així rebaixar les penes sol·licitades per la fiscalia. Intueixo que ha estat determinant declarar-los culpables, el mínim possible, conscients de la barbàrie que ha estat aquest judici polític, sense precedents en la jove democràcia espanyola.
Espanya, o determinats polítics deuen, a hores d’ara, estar satisfets amb la resolució del tribunal. En temps de la dictadura van acusar, jutjar, condemnar i afusellar el president Lluís Companys, el primer i únic líder europeu i democràtic escollit a les urnes que, en un judici sumaríssim i sense garanties processals va ser ajusticiat pel franquisme. Encara avui no ha estat anul·lat el judici pels actuals “demòcrates” espanyols.
Ara podran afegir al Guinees d’haver condemnat, en democràcia, el primer president de la Generalitat. Si ens preguntem quina ha estat la causa i quin el delicte que ha comès, se’ns fa difícil respondre a la pregunta. Ho podrien resumir dient: Ha estat condemnat per haver consultat la voluntat del poble en contra de l’opinió dels qui no volen que això es faci i que, justament, són els que l’han acusat i condemnat.
Els jutges no tenien gaires alternatives, la declaració d’innocència hauria causat una gran convulsió dins de la justícia espanyola. La democràcia es basa en la voluntat popular, si aquesta no es pot expressar i, és precisament la justícia qui ho impedeix, aleshores se’m fa difícil entendre-ho a excepció, naturalment, que no existeixi a l’estat espanyol la separació de poders que deu existir en tota democràcia autèntica.
El bloc independentista ha sortit a defensar que la condemna “no podrà parar” el procés, el fi del qual només es produirà “a través de les urnes”. A l’ala contrària, Ciutadans i el PPC, molt contundents, s’han felicitat per la sentència inculpatòria. Garcia Albiol va elevar-la com un avís a navegants per a Oriol Junqueras i Puigdemont perquè “qui la fa la paga” va dir molt satisfet el polític popular.
La premsa internacional se n’ha fet ressò i la majoria destaca l’absurd de la situació en destacar la incompetència de l’estat espanyol per cercar una solució pactada i deixar en mans de la justícia el que no és altra cosa que un problema polític. Problema que, per cert, els actuals governants van provocar, primer recollint signatures conta l’estatut i, després, presentant un recurs d’inconstitucionalitat.
Ara, ens falta conèixer la sentencia contra Francesc Homs per part del suprem. Pot ser fins i tot superior a la del TSJC. La paraula suprem ja vol dir superior i, per tant, Homs tindrà una condemna similar a la de Mas o més elevada. Tot i no saber-la encara, els quatre estan disposats a recórrer i arribar, si és necessari, al tribunal d’Estrasburg, ja que, com han manifestat, no confien en la justícia espanyola.
Les declaracions grandiloqüents: “La llei és igual per a tothom”, “ningú està al marge de la llei”… No són altra cosa que un disc ratllat i el reconeixement de la por que impera en el PP, bona part dels partits polítics i l’oligarquia dominant per preservar l’actual stato quo. Si tan segurs estan de què la majoria de catalans no volen la independència, el més senzill és preguntant-los-ho i sortir de dubtes. Per què no ho volen fer? Simplement perquè temen just el contrari, d’aquí el seu cangueli no gaire ben dissimulat.
Els del TC.NO TENEN VERGONYA, son tots, antidemocratics, y están tots,cumprats, pel PP,