31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

Ja tenim la primera sentència del 9-N

Relacionats

És justa la inhabilitació de Quim Torra?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat jutjat, i condemnat, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un...

El judici contra els responsables del 9-N

Publicat (Diari Ara, 12/11/2018): El Tribunal de Comptes va culminar aquest dilluns el procés inèdit obert contra els dirigents polítics responsables del 9-N, Artur...

Avui no és Nadal tot i que per la televisió ha sortit el rei

Confesso que no m'esperava la seva aparició televisiva ni tampoc que digués alguna cosa diferent del que ens ha dit. És un personatge de qui...

I si comprem nosaltres les urnes pel referèndum?

Davant l'anunci fet per la Generalitat de cara a encarregar i, posteriorment, comprar les urnes que ens permetin votar el referèndum i utilitzar-les en...

El tribunal superior de justícia de Catalunya ja ha dictat sentència pel judici del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. Ho ha fet per desobediència al Constitucional i ha obviat el delicte de prevaricació i poder així rebaixar les penes sol·licitades per la fiscalia. Intueixo que ha estat determinant declarar-los culpables, el mínim possible, conscients de la barbàrie que ha estat aquest judici polític, sense precedents en la jove democràcia espanyola.

Espanya, o determinats polítics deuen, a hores d’ara, estar satisfets amb la resolució del tribunal. En temps de la dictadura van acusar, jutjar, condemnar i afusellar el president Lluís Companys, el primer i únic líder europeu i democràtic escollit a les urnes que, en un judici sumaríssim i sense garanties processals va ser ajusticiat pel franquisme. Encara avui no ha estat anul·lat el judici pels actuals “demòcrates” espanyols.

Ara podran afegir al Guinees d’haver condemnat, en democràcia, el primer president de la Generalitat. Si ens preguntem quina ha estat la causa i quin el delicte que ha comès, se’ns fa difícil respondre a la pregunta. Ho podrien resumir dient: Ha estat condemnat per haver consultat la voluntat del poble en contra de l’opinió dels qui no volen que això es faci i que, justament, són els que l’han acusat i condemnat.

Els jutges no tenien gaires alternatives, la declaració d’innocència hauria causat una gran convulsió dins de la justícia espanyola. La democràcia es basa en la voluntat popular, si aquesta no es pot expressar i, és precisament la justícia qui ho impedeix, aleshores se’m fa difícil entendre-ho a excepció, naturalment, que no existeixi a l’estat espanyol la separació de poders que deu existir en tota democràcia autèntica.

El bloc independentista ha sortit a defensar que la condemna “no podrà parar” el procés, el fi del qual només es produirà “a través de les urnes”. A l’ala contrària, Ciutadans i el PPC, molt contundents, s’han felicitat per la sentència inculpatòria. Garcia Albiol va elevar-la com un avís a navegants per a Oriol Junqueras i Puigdemont perquè “qui la fa la paga” va dir molt satisfet el polític popular.

La premsa internacional se n’ha fet ressò i la majoria destaca l’absurd de la situació en destacar la incompetència de l’estat espanyol per cercar una solució pactada i deixar en mans de la justícia el que no és altra cosa que un problema polític. Problema que, per cert, els actuals governants van provocar, primer recollint signatures conta l’estatut i, després, presentant un recurs d’inconstitucionalitat.

Ara, ens falta conèixer la sentencia contra Francesc Homs per part del suprem. Pot ser fins i tot superior a la del TSJC. La paraula suprem ja vol dir superior i, per tant, Homs tindrà una condemna similar a la de Mas o més elevada. Tot i no saber-la encara, els quatre estan disposats a recórrer i arribar, si és necessari, al tribunal d’Estrasburg, ja que, com han manifestat, no confien en la justícia espanyola.

Les declaracions grandiloqüents: “La llei és igual per a tothom”, “ningú està al marge de la llei”… No són altra cosa que un disc ratllat i el reconeixement de la por que impera en el PP, bona part dels partits polítics i l’oligarquia dominant per preservar l’actual stato quo. Si tan segurs estan de què la majoria de catalans no volen la independència, el més senzill és preguntant-los-ho i sortir de dubtes. Per què no ho volen fer? Simplement perquè temen just el contrari, d’aquí el seu cangueli no gaire ben dissimulat.

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...