21.7 C
Barcelona
Divendres 18 setembre, 2020

Carta oberta a Miquel Iceta (PSC)

Relacionats

Miquel Iceta no hauria de dimitir?

Perquè faig aquesta pregunta podran qüestionar-me molts lectors. Primer m'agradaria veure la seva biografia: Nascut el 17/08/1960 a Barcelona, va iniciar la carrera de...

Independentistes, i si actuessin individualment i horitzontalment?

Publicat: "200.000 assistents a la trobada de Perpinyà". Va passar la trobada. La realitat va superar les millors expectatives. S'esperaven 50.000, 70.000 assistents. Es va...

Quina és la posició del PSC davant el diàleg?

Aquesta setmana, mentre escrivia aquestes línies, s'ha constituït la mesa de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya que ha estat presidida pels...

Segueixo sense confiar en Miquel Iceta

El passat mes de desembre vaig publicar, en aquest mateix mitjà, un article que duia per títol "Quina confiança ens mereix Miquel Iceta?". Els arguments...

Ets conscient del que has signat amb el PSOE? No creus que amb aquest acord poses el PSC a la vora del precipici? A Ferraz sempre han volgut manar i el protocol existent fins ara no els estava massa bé. Vàreu ser valents negant-vos a facilitar la investidura de Rajoy i el PSOE ho va aprofitar per fer esclatar la crisi. Has hagut d’anar a Madrid i Sevilla per fer-te perdonar i aquí, crec sincerament, et vas equivocar.

Dius que l’acord s’ha negociat, però els resultats indiquen tot el contrari. Heu perdut la vostra independència, haureu d’actuar seguint les ordres del PSOE en tot allò que tingui a veure en decisions importants com ara assumptes de rellevància constitucional o la decisió de vot per investir el president del govern espanyol.

Fins aquí podria, tot i no estar-hi d’acord, entendre que és un mal menor que has hagut d’acceptar per seguir vinculat al socialisme espanyol. Ara bé, que les decisions que afecten l’escenari català, les hagis de consensuar amb Madrid em sembla una capitulació que els afiliats i votants del partit no et perdonaran. En una definició de molt d’estar per casa, ho definiria com una baixada de pantalons.

Et reconec, de fet sempre ho he reconegut, que tens una gran facilitat de paraula, ets un bon orador i no nego la teva intel·ligència però, et costarà molt convèncer que heu fet un acord d’igual a igual. Has dit que vols més PSOE a Catalunya (encara més?) i més PSC a Espanya. Una frase molt grandiloqüent que no vol dir res i que no s’ajusta a la realitat.

En el supòsit d’unes noves eleccions a Catalunya, el teu partit, tot i tenir la possibilitat de formar un govern de coalició, necessitaria el vistiplau del PSOE per poder signar i formar un tripartit, per posar un exemple. D’això en dius autonomia? Si no t’autoritzen, no podràs fer allò que consideris millor però que el PSOE podria interpretar diferent. Estàs al cas?

L’acord a què heu arribat (Per un enfortiment de les relacions PSOE-PSC se’n diu el títol) especifica molt clarament que serà el comitè federal qui decidirà el que i el com s’ha de fer. Formareu part d’aquest comitè però estareu sempre en minoria i el que es digui serà norma d’obligat compliment per la vostra part. Entens que no teniu cap mena d’autonomia?

El PSOE va declarar a Suresnes el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la seva relació entre ells. Vosaltres estàveu d’acord amb el pacte del dret a decidir. Què queda d’aquelles propostes? A qui representeu? On és la vostra catalanitat?

T’has plantejat que dirien ara de la vostra actuació personatges tan emblemàtics com ara Josep Pallach, Joan Raventós i Pasqual Maragall, tots tres catalanistes? Maragall va fer un últim intent, amb l’estatut, per solucionar l’encaix de Catalunya. Què has fet tu fins ara?

Allà tu i la direcció del PSC, pel que a mi respecta crec que heu signat, anticipadament, la vostra acta de defunció. Si això ho heu fet per conservar la cadira, aleshores em guardo de dir-vos el que penso perquè seria altisonant. Confio que no sigui així però insisteixo en el fet que us heu equivocat renunciant a l’autonomia, a la catalanitat i, per descomptat a la Independència.

Creus que és el que vol la majoria de catalans? Un cop més crec que t’equivoques.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. Per als...