31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

Carta oberta a Miquel Iceta (PSC)

Relacionats

Què volen els catalans dependentistes? (II)

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l'Estat espanyol. Analitzem-ho.

14-F: El vot, un bitllet cap a on?

Volen participar en un exercici d'estratègia? Ho plantejo en els meus seminaris o assessories com a consultor. Cara a una decisió “estratègica”,...

El vergonyós circ a costa de les eleccions catalanes

No hauria pensat mai que endarrerir unes eleccions al Parlament de Catalunya donés tants arguments per poder observar el comportament de diversos...

Eleccions 14-F, són de fiar els socialistes?

Temps enrere vaig publicar un article titulat "Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?". En ell feia referència a les enquestes d'aquell moment...

Ets conscient del que has signat amb el PSOE? No creus que amb aquest acord poses el PSC a la vora del precipici? A Ferraz sempre han volgut manar i el protocol existent fins ara no els estava massa bé. Vàreu ser valents negant-vos a facilitar la investidura de Rajoy i el PSOE ho va aprofitar per fer esclatar la crisi. Has hagut d’anar a Madrid i Sevilla per fer-te perdonar i aquí, crec sincerament, et vas equivocar.

Dius que l’acord s’ha negociat, però els resultats indiquen tot el contrari. Heu perdut la vostra independència, haureu d’actuar seguint les ordres del PSOE en tot allò que tingui a veure en decisions importants com ara assumptes de rellevància constitucional o la decisió de vot per investir el president del govern espanyol.

Fins aquí podria, tot i no estar-hi d’acord, entendre que és un mal menor que has hagut d’acceptar per seguir vinculat al socialisme espanyol. Ara bé, que les decisions que afecten l’escenari català, les hagis de consensuar amb Madrid em sembla una capitulació que els afiliats i votants del partit no et perdonaran. En una definició de molt d’estar per casa, ho definiria com una baixada de pantalons.

Et reconec, de fet sempre ho he reconegut, que tens una gran facilitat de paraula, ets un bon orador i no nego la teva intel·ligència però, et costarà molt convèncer que heu fet un acord d’igual a igual. Has dit que vols més PSOE a Catalunya (encara més?) i més PSC a Espanya. Una frase molt grandiloqüent que no vol dir res i que no s’ajusta a la realitat.

En el supòsit d’unes noves eleccions a Catalunya, el teu partit, tot i tenir la possibilitat de formar un govern de coalició, necessitaria el vistiplau del PSOE per poder signar i formar un tripartit, per posar un exemple. D’això en dius autonomia? Si no t’autoritzen, no podràs fer allò que consideris millor però que el PSOE podria interpretar diferent. Estàs al cas?

L’acord a què heu arribat (Per un enfortiment de les relacions PSOE-PSC se’n diu el títol) especifica molt clarament que serà el comitè federal qui decidirà el que i el com s’ha de fer. Formareu part d’aquest comitè però estareu sempre en minoria i el que es digui serà norma d’obligat compliment per la vostra part. Entens que no teniu cap mena d’autonomia?

El PSOE va declarar a Suresnes el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la seva relació entre ells. Vosaltres estàveu d’acord amb el pacte del dret a decidir. Què queda d’aquelles propostes? A qui representeu? On és la vostra catalanitat?

T’has plantejat que dirien ara de la vostra actuació personatges tan emblemàtics com ara Josep Pallach, Joan Raventós i Pasqual Maragall, tots tres catalanistes? Maragall va fer un últim intent, amb l’estatut, per solucionar l’encaix de Catalunya. Què has fet tu fins ara?

Allà tu i la direcció del PSC, pel que a mi respecta crec que heu signat, anticipadament, la vostra acta de defunció. Si això ho heu fet per conservar la cadira, aleshores em guardo de dir-vos el que penso perquè seria altisonant. Confio que no sigui així però insisteixo en el fet que us heu equivocat renunciant a l’autonomia, a la catalanitat i, per descomptat a la Independència.

Creus que és el que vol la majoria de catalans? Un cop més crec que t’equivoques.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...