22.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

Carta oberta a Miquel Iceta (PSC)

Relacionats

Què volen els catalans dependentistes? (II)

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l'Estat espanyol. Analitzem-ho.

14-F: El vot, un bitllet cap a on?

Volen participar en un exercici d'estratègia? Ho plantejo en els meus seminaris o assessories com a consultor. Cara a una decisió “estratègica”,...

El vergonyós circ a costa de les eleccions catalanes

No hauria pensat mai que endarrerir unes eleccions al Parlament de Catalunya donés tants arguments per poder observar el comportament de diversos...

Eleccions 14-F, són de fiar els socialistes?

Temps enrere vaig publicar un article titulat "Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?". En ell feia referència a les enquestes d'aquell moment...

Ets conscient del que has signat amb el PSOE? No creus que amb aquest acord poses el PSC a la vora del precipici? A Ferraz sempre han volgut manar i el protocol existent fins ara no els estava massa bé. Vàreu ser valents negant-vos a facilitar la investidura de Rajoy i el PSOE ho va aprofitar per fer esclatar la crisi. Has hagut d’anar a Madrid i Sevilla per fer-te perdonar i aquí, crec sincerament, et vas equivocar.

Dius que l’acord s’ha negociat, però els resultats indiquen tot el contrari. Heu perdut la vostra independència, haureu d’actuar seguint les ordres del PSOE en tot allò que tingui a veure en decisions importants com ara assumptes de rellevància constitucional o la decisió de vot per investir el president del govern espanyol.

Fins aquí podria, tot i no estar-hi d’acord, entendre que és un mal menor que has hagut d’acceptar per seguir vinculat al socialisme espanyol. Ara bé, que les decisions que afecten l’escenari català, les hagis de consensuar amb Madrid em sembla una capitulació que els afiliats i votants del partit no et perdonaran. En una definició de molt d’estar per casa, ho definiria com una baixada de pantalons.

Et reconec, de fet sempre ho he reconegut, que tens una gran facilitat de paraula, ets un bon orador i no nego la teva intel·ligència però, et costarà molt convèncer que heu fet un acord d’igual a igual. Has dit que vols més PSOE a Catalunya (encara més?) i més PSC a Espanya. Una frase molt grandiloqüent que no vol dir res i que no s’ajusta a la realitat.

En el supòsit d’unes noves eleccions a Catalunya, el teu partit, tot i tenir la possibilitat de formar un govern de coalició, necessitaria el vistiplau del PSOE per poder signar i formar un tripartit, per posar un exemple. D’això en dius autonomia? Si no t’autoritzen, no podràs fer allò que consideris millor però que el PSOE podria interpretar diferent. Estàs al cas?

L’acord a què heu arribat (Per un enfortiment de les relacions PSOE-PSC se’n diu el títol) especifica molt clarament que serà el comitè federal qui decidirà el que i el com s’ha de fer. Formareu part d’aquest comitè però estareu sempre en minoria i el que es digui serà norma d’obligat compliment per la vostra part. Entens que no teniu cap mena d’autonomia?

El PSOE va declarar a Suresnes el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la seva relació entre ells. Vosaltres estàveu d’acord amb el pacte del dret a decidir. Què queda d’aquelles propostes? A qui representeu? On és la vostra catalanitat?

T’has plantejat que dirien ara de la vostra actuació personatges tan emblemàtics com ara Josep Pallach, Joan Raventós i Pasqual Maragall, tots tres catalanistes? Maragall va fer un últim intent, amb l’estatut, per solucionar l’encaix de Catalunya. Què has fet tu fins ara?

Allà tu i la direcció del PSC, pel que a mi respecta crec que heu signat, anticipadament, la vostra acta de defunció. Si això ho heu fet per conservar la cadira, aleshores em guardo de dir-vos el que penso perquè seria altisonant. Confio que no sigui així però insisteixo en el fet que us heu equivocat renunciant a l’autonomia, a la catalanitat i, per descomptat a la Independència.

Creus que és el que vol la majoria de catalans? Un cop més crec que t’equivoques.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...