Dia sí dia també, els mitjans de comunicació parlen de la possible aplicació a Catalunya de l’article 155 de la vigent Constitució espanyola. Veiem doncs que diu l’esmentat article:
155 1. Si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, i actua de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya. El Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar aquelles mesures necessàries per a obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
155 2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.
A la vista del seu enunciat queda clar que si el govern central creu i/o interpreta que alguna comunitat no compleix la carta magna o algunes lleis d’obligat compliment, podrà intervenir el govern autonòmic i donarà instruccions als seus integrants dient-los el que han de fer, és a dir, l’autonomia perdrà tota capacitat decisòria, tant política com administrativa.
Aquest article, ni cap altre de la Constitució, estableix que passaria si fos el govern central qui deixés de complir la carta magna o altres lleis. Dic això perquè els estatuts d’autonomia són lleis d’obligat compliment. D’igual forma, els pressupostos generals de l’estat també són lleis i, que jo sàpiga, el govern central fa el que li rota incomplint-los any rere any, sense cap tipus de penalització.
De fet, en l’actual pseudodemocràcia espanyola, no ens hauríem d’estranyar. Abans-d’ahir vaig escoltar Mariano Rajoy dient que ell està, com els 46 milions d’espanyols, subjecte a les lleis i a les decisions dels tribunals que accepta i respecta. A hores d’ara tots sabem que no és cert, ell i el seu govern són els primers en no respectar ni complir les sentències que dicta el Constitucional quan no li són favorables.
Fins ara periodistes com Cebrián o polítics retirats com Aznar i Alfonso Guerra, insisteixen al govern perquè apliqui l’article 155 contra Catalunya. No hi ha ningú, en tota Espanya, capaç d’entendre els motius que han generat el procés català? Ningú se’n recorda de la recollida de signatures i el recurs del PP davant el Constitucional i la posterior sentència de l’estatut?
El catedràtic Pérez Royo la va qualificar de Cop d’estat! És absurd que una llei aprovada pels parlaments català i espanyol, signada pel cap d’estat i referendada pel poble en referèndum pugui ser modificada amb un resultat tenístic de 6-4 pels jutges del TC.
El PP i el PSOE van governar quan al país basc existia el conflicte terrorista, en cap moment van fer referència al 155. No veien motius per la seva aplicació? Naturalment que ho veien però la por els va impedir de fer-ho. Amb Catalunya és diferent, aquí el procés és del tot pacífic i transversal i tothom s’atreveix.
Analitzant el paràgraf on diu: actua de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, en ve a la memòria l’acudit de la vaca. Si Catalunya s’independitza, la mamella catalana no podrà ser espremuda i faltarà la llet que l’estat reparteix com li ve de gust, no serà el poble el perjudicat sinó els repartidors que, amb tota la mala llet, la reparteixen ara i es veuran obligats a modificar el repartiment.
Els catalans hem de suportar que ens espremin més o muntem la nostra granja pròpia?
