16.3 C
Barcelona
Dilluns 26 octubre, 2020

L’últim ha estat Juan Luis Cebrián, qui serà el pròxim?

Relacionats

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. Per als...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Ja no hi ha dubte, la campanya contra Catalunya s’està estenent mentre el govern central que, és qui l’ha programat, calla deliberadament o fa córrer notícies falses. No les diu ell, naturalment, les diuen mitjans afins i contraris al procés que publiquen titulars que es basen en fonts “generalment ben informades”, és a dir, sense comprometre a ningú.

D’aquestes mateixes fonts o suposadament de la policia implicada en l’operació Catalunya van sorgir grans titulars que atorgaven a Artur Mas i a Xavier Trias comptes milionaris a l’estranger. Algú ha investigat la veritable font? Ningú del govern central va mostrar interès per saber-ne l’origen d’aquelles falses notícies? Les clavegueres de l’estat no les vigila ni controla ningú?

Soraya ha obert un despatx a Barcelona. Dic jo que serà perquè li agrada la gastronomia catalana, farcida com està “d’estrelles Michelin”. Se’n deia operació diàleg però, fins al dia d’avui, ni ha dialogat ni ha negociat res amb el govern català. Parla i dina amb empresaris i es reuneix amb l’oposició (PSC, C’s i PPC). Rajoy diu que en cas d’haver-hi reunions en clau secreta no ho diria perquè aleshores deixarien de ser-ho. Enric Millo diu que si, que se’n fan i, Garcia Albiol el desmenteix. Això és pitjor que el “Sálvame deluxe“.

Però l’operació que de debò tira endavant és la de “Catalunya violenta”. Es tracta de fer creure al conjunt de la ciutadania espanyola que al principat existeix un clima de violència extrema (segons Eduardo Inda, pitjor que al País Basc en l’època d’ETA) i com ja afirmava el nazi Joseph Goebbels, a força de repetir una mentida aquesta es converteix en realitat, màxim si els mitjans espanyols ho diuen i els catalans no arriben a tota la península.

De tant en tant sorgeix un personatge, andalús per a més senyes, que visita Catalunya i declara més tard que es considera un “gilipollas” per haver-se cregut totes les infàmies que es publiquen. De paraula i per escrit ha declarat que tornava encantat de la seva estada a Catalunya criticant les mentides que circulen en la seva contra. Es tracta d’un polític del PP. Confio que la seva sinceritat no li provoqui problemes amb el partit.

Com apuntava, aquesta segona operació està en marxa. El govern i la fiscalia perseguint a polítics catalans. Els diaris i les TV de Madrid amb les notícies. Les tertúlies i els mitjans digitals vomitant fal·làcies i tergiversant la realitat. En canvi, de Fernández Díaz, Daniel de Alfonso, Alícia Sánchez Camacho i molts més, implicats en l’operació Catalunya, se’n parla ben poca cosa. No és adient per l’operació.

Garcia Albiol i Albert Rivera ja són clàssics en els seus atacs, ara però, s’hi estan afegint nous actors al repartiment: Eduardo Inda, Jiménez Losantos, Alfonso Guerra Josep Piqué i l’últim, per ara, Juan Luis Cebrian. Aquest es preguntava que si Iñaki Urdangarin anava a la presó perquè no hi havia d’anar Artur Mas. Si llegeix la sentència del gendre, podrà veure la quantitat de delictes que se l’imputen i comparar-ho amb l’expresident Mas.

Els catalans, tant i som independentistes com si no, haurem d’evitar caure en aquestes provocacions, seguir el full de ruta i treballar per decidir el nostre futur. El joc brut i les mentides mai no són la garantia d’un país seriós i democràtic. La veu del poble no pot ser segrestada i prohibida. Tenim tot el dret a decidir el nostre futur.

No ho creuen així, estimats lectors?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...