16.3 C
Barcelona
Dilluns 26 octubre, 2020

A Espanya es menteix impunement sense problemes

Relacionats

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Aquest matí llegint la premsa he vist una notícia a la qual no donava crèdit. Tant és així que he volgut contrastar-la no fos cas que es tractés d’una exageració i/o manipulació, la qual cosa, malauradament, passa tot sovint quan es tracta de fets ocorreguts a Catalunya i qui s’expressa, parla o critica ho fa a través d’un mitjà de la capital.

En una tertúlia a l’emissora Es Ràdio de Madrid, han coincidit dos grandíssims “amics” de Catalunya. Aquests eren Eduardo Inda i Jiménez Losantos. Han descrit el linxament que va patir la fiscal en cap de Barcelona, que el col·legi de periodistes es va queixar de què la fiscal no admetés preguntes en la roda de premsa i que per aquest motiu no la podien insultar i, per acabar, que el sotsdirector de La Vanguardia va participar en l’agressió.

Critiquen la poca contundència en detallar el cas manifestant que, si els polítics catalans són escombraries, els periodistes ho són encara més. Per reafirmar-ho Losantos explica una batalleta de l’any 1981 quan Suárez era el president del govern i UCD no controlava gaire la premsa a Catalunya. Tota una lliçó magistral de qui es considera posseïdor de la veritat absoluta.

En un altre ordre de coses han criticat Montilla parlant en català i Chaves escoltant-lo amb un “pinganillo” a l’orella. A més ha criticat que es parli en les diferents llengües de l’estat al Senat però, la “guinda” ha estat dir que Montilla, que no parla bé el català i quasi ni ta sols correctament l’espanyol, donant una imatge impròpia d’una cambra legislativa.

El minut de glòria ha estat protagonitzat per Eduardo Inda. El que ha dit és impagable: El nivell de violència que actualment es viu a Catalunya és molt pitjor que el que es vivia al País Basc en l’època terrorista. Per acabar-ho d’adobar ha dit: En aquella època podien matar algun jutge o fiscal però tampoc van ser gaires. Es pot ser tant canalla?

Es pot mentir tan descaradament en un mitjà de comunicació? Ningú protestarà per totes aquestes manifestacions? Jutges i fiscals no hi tenen res a dir? Per declaracions relatives al procés, tothom es veu en cor de criticar, amenaçar o fins i tot de presentar una querella.

Una cosa si és certa. Jo que no sóc jurista trobo sovint incongruències difícils d’explicar en referència a la fiscalia. Els fiscals catalans no van trobar indicis delictius pel 9-N, en canvi la fiscalia general de l’estat va obligar a obrir diligències i ja sabem com van acabar. Ara els fiscals de Múrcia han trobat indicis de corrupció que afecten el president autonòmic del PP i, en canvi, la fiscalia general denega que s’obri la investigació.

Aquest és el país on vivim i em pregunto: és el país que desitgem o voldríem tenir-ne un de nou on aquestes coses no passessin? On la justícia no fos qüestionada, on la calumnia i la mentida no tingueren lloc, on la llibertat d’expressió no fos perseguida i on la qüestió política no es dirimís als tribunals.

Que en pensen vostès amables lectors?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...