16.3 C
Barcelona
Dilluns 26 octubre, 2020

Cristina de Borbó i la sentència del cas Nóos

Relacionats

La justícia espanyola és independent?

Aquesta pregunta me l'he plantejat molts cops. Penso que, si ens remuntem al segle XVIII, descobrirem Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu i la seva teoria, vàlida...

El judici del cas Nóos ha estat un dels més polèmics i mediàtics que s’han produït a l’estat espanyol. Cal no oblidar que ha estat el primer cas on es jutjava un membre de la família reial espanyola. La infanta Cristina era filla del rei Joan Carles quan es van produir els fets i germana del monarca actual quan hem conegut la sentència. Condemnatòria per Urdangarin i absolutòria per a Cristina de Borbó.

És aquesta la que esperàvem… o potser ens ha defraudat? Jo, personalment no hi estic d’acord, estimo què, com a mínim, la infanta Cristina hauria hagut de condemnar-se a dos anys i, si no anava a la presó, obligar-la a fer treballs socials durant aquest temps.

Vists altres casos recents podem entendre el paper de la fiscalia en aquest judici. Jo no entenia que el fiscal en comptes d’acusar-la la defensés. Per què? Em preguntava tot sorprès. Ara sabem com funciona la fiscalia, aquesta obeeix ordres superiors que poden venir, en última instància, de la mateixa fiscalia general de l’estat. La pregunta que es fa tothom és: És del tot independent la fiscalia… O depèn del Ministeri de Justícia?

Una de les coses que més em va cridar l’atenció varen ser les paraules d’un dels seus advocats que, a més de defensar-la, va fer tota una declaració de com hauria de ser un matrimoni i la seva relació de confiança. És molt normal en la legislació espanyola, on predominen els béns compartits, que el matrimoni faci la declaració de renda de forma conjunta. Si la confiança és total, la pot fer un i signar-la l’altre sense cap temor i, just això, és el que deia l’advocat en la seva defensa. “Ella no sabia el que signava”.

Com a jubilat que sóc d’una entitat financera, voldria exposar un cas que vaig viure de primera mà. Nosaltres fèiem, com un servei als clients, les seves declaracions de renda. Una persona a qui no li semblava bé l’import resultant a pagar, va anar a un gestor que li va “arreglar”. L’Home, tot cofoi, va venir a fer la liquidació, explicant-nos l’èxit de la seva decisió. En veure-la vaig limitar-me a desitjar-li sort davant una possible inspecció.

Tal dit tal fet, abans de sis mesos va rebre una carta de l’Agència Tributària, juntament amb una declaració paral·lela, on esmentaven un error i li comunicaven una quantitat a satisfer. L’home es va adreçar a l’oficina dient que la declaració paral·lela era idèntica a la que va rebutjar de nosaltres. L’home no entenia que el gestor pogués equivocar-se, amb la particularitat que va ser onerosa mentre que la nostra era un servei gratuït.

He volgut explicar-ho per fer una comparativa entre el que deien els advocats de la infanta i el que Hisenda li va dir al nostre client. Ell al·legava no tenir idea de com fer-la, i que per aquesta raó, es va adreçar a un gestor, que la culpa no era seva i, si havia de pagar, pagaria però no entenia el recàrrec o sanció a què havia de fer front. La resposta d’hisenda va ser molt clara: Vostè és responsable del que signa, li agradi o no és així. Reclami al gestor si ho creu convenient, però és la seva declaració, vostè l’ha signada i la responsabilitat és tota seva.

Dedueixo que sempre és així, tothom ha de ser responsable dels seus actes i si signa documents sense saber-ne el contingut o les seves conseqüències, no deixa de ser un risc que assumeix, per amor i confiança, com deia l’advocat de la infanta, o per mandra de fer-ho, la qual cosa no eximeix les responsabilitats que de tal fet se’n derivin.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...