31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

Li manca seny a Carles Puigdemont?

Relacionats

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Què pensa Espanya de la justícia europea?

A la vista dels continus fracassos de la justícia espanyola quan traspassen els límits fronterers, he volgut fer un repàs d'uns quants,...

Les normes i reglaments s’han de complir?

A tot el món existeixen un munt d’associacions de tot tipus, culturals, recreatives, esportives, financeres i fins i tot polítiques, totes elles...

Quina credibilitat tenen Sánchez i la justícia espanyola?

Després del que va succeir a l’illa de Sardenya amb la detenció i posterior posada en llibertat del president Carles Puigdemont, jo...

Arran de la declaració del president Puigdemont al Parlament on, entre altres coses, va dir que la democràcia espanyola està emmalaltida, he llegit opinions de tots tipus a favor i en contra. Els contraris al procés critiquen les seves paraules i es permeten fer conya sobre la valentia al parlament i la covardia davant un tribunal (Arrimadas) dels encausats pel 9N. Tenint en compte que no esperaven la declaració del president, aquesta els va agafar amb el pas canviat i van haver d’improvisar.

Miquel Iceta, gat vell que cada cop el veig més allunyat de la realitat, va dir que no es jutja ningú per les seves idees sinó per desobeir el TC. Segueix amb la seva cançó preferida, aquella del diàleg, negociació i pacte. Es tracta d’una peça que no vol comprar ningú però que a ell li agrada tot i tractar-se d’un disc ratllat.

Lluís Rabell va presumir d’haver desobeït, va fer un al·legat a la desobediència i lamentava que Artur Mas no vulgui assumir la possible inhabilitació. Significa, potser, que Rabell i CSQP desobeiran i pactaran el referèndum encara que no sigui d’acord amb l’estat? Si no és així, li va sobrar presumir, ja que el seu partit té por a pronunciar-se.

Garcia Albiol, candidat al Goya com a millor curt de l’any, va dir que l’estat està del tot obert al diàleg i que és Puigdemont l’únic que li té fòbia. Per dialogar ha d’existir prèviament un reconeixement mutu de les dues parts i no imposar línies vermelles abans d’iniciar-se les converses i… senyor Albiol, ja coneixem la predisposició del seu partit de fa temps.

La CUP, com era d’esperar, va criticar pràcticament tothom i en especial a Rabell, va dir que el referèndum no podrà ser legal en clau espanyola i que tots haurem de desobeir si el volem tirar endavant.

Dit això, a què ve la pregunta que encapçala aquest escrit? Doncs per unes declaracions de Joan Tàpia en El Periódico de Catalunya, on analitzant les paraules de Puigdemont, diu que al president li sobra rauxa i li falta no només seny, sinó també memòria històrica. Jo li diria al senyor Tàpia que no pot atribuir a l’actual president culpabilitat cap de fets ocorreguts 10 o 20 anys enrere. Pel que fa al seny, dir les coses pel seu nom no és faltar a la veritat, és expressar-la de forma contundent, clara i en veu alta.

Dir que és delicte desobeir el TC sembla normal, però pregunto: si qui desobeeix és el govern del PP, aleshores el delicte no existeix? No és igual la justícia per a tots? Aquest matí mentre prenia un cafè amb un amic i comentant el tema, li he preguntat: Per què la fiscalia no obre diligencies contra el govern central si ha desobeït el TC? La resposta ha sigut: No pot fer-ho, depèn del ministeri de justícia. Aleshores li he preguntat: On és, doncs, la separació de poders? El meu amic no ha sabut respondre.

No senyor Tàpia, no li manca seny a Carles Puigdemont, ha dit les coses pel seu nom. Jo afegiria, per demostrar la malaltia democràtica espanyola, algunes frases de Mariano Rajoy com ara: “Sé fuerte Luis (Bárcenas)”, “Quiero un gobierno como el de Baleares (Matas)”, “Te quiero coño, te quiero (President de la diputació de València)” i moltes més que, per manca d’espai ometré. No és una mostra de malaltia democràtica? Ha rectificat Rajoy alguna de les seves frases?

És aquest país, malalt democràticament fins al moll de l’os, el que volem? El que desitgem per les nostres famílies, fills i néts… o volem un nou país on la democràcia, la justícia social i la dignitat siguin els valors que ens permetin viure en total harmonia i llibertat?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. El que li sobra és seny, per això el que afirma té tanta importància. Per altra banda l’estat espanyol està tant emmalaltit que no pot curar-se a si mateix, es deixarà podrir. La fiscalia hauria de portar a rajoy al tribunals i ser jutjat, això el curaria i guanyaria pestrigi, però no pot, no pot portar a l’amo davant els jutges. Suposo que per això el molt honorable president diu el que diu amb tota rotunditat.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...