Aquest dilluns 6 de febrer s’iniciarà la causa contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, expresident, exvicepresidenta i consellera d’ensenyament respectivament de la Generalitat. De què se’ls acusa? Segons la fiscalia de l’estat, de desobediència i prevaricació. De no haver obeït el Tribunal Constitucional espanyol. Segons el sentit comú de la majoria dels catalans, d’haver posat les urnes que demanava el poble.
Serà el primer cop que es jutgi unes persones per facilitar la democràcia, per haver escoltat la voluntat popular, per haver permès a la ciutadania que expressés la seva opinió i, per sobre de tot i més important, perquè el resultat de la consulta va ser una bufetada en tota regla pel partit popular i, això benvolguts lectors és el que es jutja, no ens enganyéssim.
El procés participatiu, que va substituir la consulta, declarada inconstitucional, va tenir un èxit rellevant, va ser seguida per una comissió d’observadors estrangers i un munt de periodistes i mitjans informatius d’arreu i, tots sense cap excepció, van declarar modèlica la posada en escena, fent esment de no haver-hi cap irregularitat, cap conflicte i a l’hora destacar l’ambient festiu que si va respirar durant tota la jornada.
I és això, justament això el que va enervar a la cúpula del PP. El dia abans Rajoy declarava que era una costellada, un aplec o una festa, igualment deia que no tenia cap transcendència ni cap valor jurídic. El ministre Català també es va mofar de l’acte tot dient que es tractava d’una jornada de propaganda que dividia als catalans, que era un acte inútil i que no tenia validesa jurídica alguna.
La mofa i el riure se’ls van acabar ben aviat, els espanyolistes més de dretes i la FAES van titllar Rajoy i el seu govern de “fluixos” per no haver impedit la consulta; el resultat de la mateixa i, sobretot, els comentaris dels mitjans europeus (premsa, radio i TV) i alguns dels EUA, van acabar fent emprenyar el govern de Rajoy, resultat: ordre a la fiscalia general de l’estat perquè actués.
Sempre he mantingut que les hemeroteques serveixen per a alguna cosa. En el cas present, per veure Rajoy i Català menyspreant la consulta de viva veu i en acte públic el primer. Ara els acusats han demanat que els dos siguin cridats com a testimonis i que ha fet el TSJC? Denegar-ho com no podia ser d’una altra manera. Queda algú que encara cregui en la separació de poders a l’estat espanyol?
El 9N i el judici contra els seus promotors i responsables ha estat, segons la meva humil opinió, el punt d’inflexió del procés. Res tornarà a ser com abans, cada judicialització que fa el govern del PP augmenta el nombre d’independentistes i al temps demostra la seva nul·la capacitat per resoldre un problema que ell mateix va iniciar amb la recollida de signatures contra l’estatut i el seu recurs d’inconstitucionalitat.
Del resultat de les sentències d’aquest judici, així com la possible de Francesc Homs en el futur, dependrà en bona part el full de ruta sobiranista, especialment si la presidenta Carme Forcadell és portada davant d’un tribunal i se la inhabilita com possiblement s’inhabilita als altres quatre membres del govern d’Artur Mas. Tot comença la jornada del 9N, raó per la qual li dono tanta importància.
