Ahir les notícies provinents de Madrid van donar mostra d’un enduriment per part del PP respecte a Catalunya. Tant Rajoy com Soraya es van mostrar molt més bel·ligerants que de costum amb el procés català. Els nervis de vegades els traeixen, esperaven que la CUP rebutgés els pressupostos i així guanyar una partida sense moure fitxa.
No havent estat així canvien de plans i passen al contraatac mobilitzant tres ministeris i la pretensió d’agafar el control de la conselleria d’ensenyament. Que ningú pensi que pretenen millorar el sistema educatiu, es tracta de poder tancar amb clau i forrellat les escoles i instituts, locals on la gent va a votar en època d’eleccions però que són llocs prohibits i anticonstitucionals si es tracta d’un referèndum.
També amenacen d’aplicar l’article 155 de la Constitució i deixar sense efecte el govern de la Generalitat. Aleshores, l’Espanya de les autonomies haurà arribat a la seva fi i Catalunya s’hauria convertit en una colònia, cosa que pràcticament ja ho és actualment. El que ignoro és si Rajoy sap que, segons els tractats internacionals, les colònies tenen reconegut el dret a l’autodeterminació.
Rajoy va manifestar no tenir res en contra Catalunya, altra cosa és la dèria de persones i partits independentistes que pretenen, de forma il·legal i del tot irresponsable, efectuar un referèndum. Si bé diu que a Catalunya no tothom pensa igual, jo li preguntaria: com és que un 80% – 85%, segon vàries enquestes, insisteixen a poder votar?
Personalment no crec en les coincidències. Avui al matí s’han tornat a fer escorcolls per ordre de la fiscalia anticorrupció. Fa poc va esclatar el tema de l’exjutge Santi Vidal i, casualment, pocs dies abans del judici del 9-N surt a la llum. El cas és que trencar els ous per fer una truita, és sedició. Les exageracions de Vidal, un atac a la democràcia, carregar-se la sanitat catalana o la mort dels quinze immigrants a Melilla, motiu per arxivar les causes. Nomenar conseller de Red Elèctrica l’antic responsable de la Guàrdia Civil, democràcia a l’espanyola.
Rajoy ha esborrat de l’agenda l’entrevista que tenia pendent amb Puigdemont a la vista de la situació del moment i a l’acte fet pel president català davant de tot el cos consular de Barcelona on va fer explícit el full de ruta i la negativa del govern de Rajoy a negociar, davant els representants diplomàtics de més de 60 països.
Ahir Inés Arrimadas va anar a veure Soraya, la representant de C’s reclama ocupar el lloc de la Generalitat a Madrid després que Puigdemont no assistís a la trobada de presidents autonòmics. Va demanar més inversió, especialment en Rodalies, corredor mediterrani i infraestructures viàries. Que bona noia que és la Inés, com defensa el poble de Catalunya demanant el que s’ha demanat sempre. A ella li faran cas?
A Madrid donen per acabada l’operació diàleg. Tal com he manifestat en el títol d’aquest article, això no és cert. No es pot acabar el que, en realitat, mai no ha començat.
