Resulta, si mes no curiós, veure les repercussions de la conferència protagonitzada per la Generalitat de Catalunya en el Parlament Europeu. Entenc que, segons les opinions de cadascuna de les parts, enfrontades en el procés, tinguin opinions diferents, però el que no s’hi val és tergiversar la realitat en l’intent de manipular l’opinió pública.
El govern espanyol tracta de boicotejar qualsevol acte. Tant li fa si és la presentació d’un llibre, una recepció, conferència de premsa o, com va succeir aquest dimarts passat, la presència de la Generalitat a Brussel·les. González Pons, en l’intent per desacreditar el govern català, va aconseguir que s’omplís la sala augmentant l’audiència al límit de cabuda d’aquella on es feia l’acte.
El que és evident, i que oficialment el govern espanyol ho negarà, és el nerviosisme que es respira a la Moncloa i Rodalies. Abans deien que ens expulsarien d’Europa i vagaríem per l’espai infinit; ara diuen que som nosaltres els que volem marxar. Intentant atemorir el personal insistien que si Catalunya fos independent, els jubilats no percebrien la pensió, ara que la “guardiola” està exhaurida callen, ara la por és saber si Espanya les pot pagar.
Rajoy en el dinar de l’ABC a Madrid se’n reia preguntant com li havia anat a Puigdemont a Brussel·les, sabent com era de suposar, que era conscient de l’hora de l’acte. A preguntes dels periodistes va respondre, amb menyspreu, que la comitiva catalana tindria el tracte que es mereix. Va obviar el boicot del PP i va errar dient que la Web de la Generalitat no disposava de versió en català.
Com era previsible les repercussions no s’han fet esperar. Garcia Albiol, en el parlament, ha criticat Puigdemont dient-li que ha fet el ridícul i que ha llençat uns diners que podrien ser utilitzats en benefici de la ciutadania. El president li ha respost, a ell i a C’s, que la qüestió catalana genera interès a Europa i que aquesta és conscient de la manca de diàleg del govern espanyol.
Ara bé, qui ha pixat fora de test ha sigut Enric Millo, delegat del govern central a casa nostra. En una entrevista Als Matins de TV3, ha tingut la santa barra de dir que, amb els diners malgastats a Brussel·les, la Generalitat podria haver comprat una ambulància i s’hagués evitat la mort de la nena de Blanes. Aquesta afirmació és d’una baixesa moral i humana que defineix a qui la diu.
Jo, que l’escoltava mentre esmorzava, li hagués preguntat quantes ambulàncies es poden comprar amb els milions destinats al Castor, la banca i les autopistes radials de Madrid. És de pocavergonya utilitzar la mort d’una criatura en aquestes circumstàncies.
Diàriament, llegeixo en tots els mitjans, la incredulitat i la no explicació que es fa tothom per haver resultat elegit Donald Trump president dels EUA. I ningú en canvi es pregunta com ha estat possible la reelecció de Mariano Rajoy a Espanya?
Per les xarxes socials circula la següent frase: Que més de 6 milions de persones hagin votat el PP, és una prova evident de què les retallades en educació, han donat resultats. De vegades em pregunto si no serà veritat.
