11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

El que no diu la Constitució dels ous

Relacionats

Les normes i reglaments s’han de complir?

A tot el món existeixen un munt d’associacions de tot tipus, culturals, recreatives, esportives, financeres i fins i tot polítiques, totes elles...

El que sabem segur sobre el 23-F

Se n'ha parlat molt aquests dies en complir-se el quaranta aniversari del fallit cop d'estat del 23-F. Fallit de debò o exitós...

A 40 anys del 23-F, sabem tota la veritat?

Es compleixen quatre dècades des d'aquell dia en què va tremolar la majoria de persones que habitava a l'estat espanyol en aquell temps, molts...

Ja no tinc dubtes, desconfio de la justícia espanyola

Els dubtes, més o menys, ja els havia manifestat en anteriors articles però esperava algun gest que em permetés tenir l'esperança que els encausats...

Davant el procés que es viu actualment a Catalunya s’observa, tot sovint, les apel·lacions que fan alguns polítics respecte a la Constitució. La llei no ho permet, la carta magna és molt clara al respecte, jurídicament no és possible, no està previst en l’ordenament jurídic, en una paraula: La constitució no permet fer un referèndum a Catalunya encara que un percentatge del 80-85% dels seus ciutadans ho desitgen segons les enquestes.

Repassant el text constitucional observo el següent: No existeix cap apartat on quedi clar que el tribunal constitucional té més poder que els ciutadans, ja que la norma màxima diu que la sobirania resideix en el poble. Aleshores, si el poble degudament representat pels seus líders polítics, lliurement i democràticament elegits, aprova una llei… quin poder s’atorga a dotze individus per rebutjar-la? Estan per sobre la ciutadania?

Cal no oblidar que l’estatut de Catalunya fou aprovat pel Parlament Català i posteriorment pel Congrés i el Senat. El primer en representació del poble de Catalunya i els segons del poble espanyol. Va ser objecte d’un referèndum, va ser signat pel cap d’estat i publicat al butlletí oficial. L’opinió de dotze magistrats (al final van ser deu) és superior a la de 30 milions de votants de tot l’estat degudament representats?

Canviant de registre, no he vist en l’apartat de justícia l’existència o creació d’un òrgan gramatical o de filologia, que estudiï la llengua i les possibles interpretacions o variants d’aquesta. Existeixen dites, frases fetes i metàfores que, tot sovint es fan servir en una conversa. Que un fiscal espanyol no entengui l’expressió “bon vent i barca nova” es pot entendre, ara bé, no cola desconèixer que “per fer truites s’han de trencar els ous”.

Aquest comentari, fet per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, és una metàfora casolana per fer entendre que cal prendre mesures per dur a terme determinades accions de govern o canvis de política. Ara bé, si ho diu un regidor català, independentista per més senyes, equival a un delicte de sedició o a una declaració de cop d’estat. Si vostès, amables lectors, han escoltat l’interrogatori que li ha fet el fiscal al regidor, com a mínim hauran pogut riure una estona per no plorar.

La constitució espanyola, rebutjada i votada en contra pel PP, s’ha convertit per obra i gràcia dels actuals mandataris en la bíblia del partit, reinterpretada a gust i conveniència seva i modificada en allò que han volgut sense consultar els ciutadans que són, en teoria, en qui recau la sobirania del poble. Amb aquesta definició, hi ha qui apunta que en cas d’un referèndum aquest hauria de ser votat a tota Espanya.

No recordo que al Quebec votessin tots els canadencs o que en el cas d’Escòcia ho fessin tots els britànics. En el cas d’Espanya són excuses de mal pagador, és la demostració fidedigna de la fictícia democràcia existent, que impedeix consultar la població, exercir el dret a decidir, la llibertat d’expressió i tantes altres coses.

És aquest el país que volem… o preferim un altre on la democràcia real, la justícia social, la dignitat i la llibertat seguin els eixos de la nostra convivència? No és el que Catalunya i els seus habitants ens mereixem? Què en pensen vostès amables lectors?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...