11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Manda huevos míster Trillo

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Han hagut de passar 14 anys per aclarir i determinar la responsabilitat de l’accident que va costar la vida als 62 militars espanyols que retornaven de l’Afganistan. Ni el govern d’Aznar ni el seu ministre de defensa, Federico Trillo, van admetre cap tipus de culpa ni responsabilitat en aquell lamentable i luctuós succés.

Tant el Suprem com l’Audiència Nacional, van arxivar el cas. Dues querelles contra Trillo, aleshores ministre de defensa i, una altra per les suposades irregularitats en la contractació de l’avió i, el més que lamentable cas de la identificació dels cadàvers. Cal recordar que les restes de 30 víctimes van ser entregades a familiars que no ho eren.

La pressió dels familiars va aconseguir reobrir el cas el 2008 i, un any després, varen ser condemnats un general metge i dos comandants a tres anys de presó per falsificar les identificacions de 30 militars. El general metge va morir abans d’entrar a la presó i els dos comandants varen ser indultats. El 2012 s’arxiva de nou la causa i el mateix any, Federico Trillo és designat per Rajoy ambaixador a Londres i, per a més inri, no sabent anglès.

L’any 2014, el Consell d’Estat inicia la investigació del cas i, al gener del 2017, fa públic un informe que assenyala Trillo com a últim responsable polític de l’accident del Iak-42; tot i així, el gran Mariano treu importància al dictamen del Consell d’Estat declarant que el cas està substanciat judicialment.

Existia un informe on es posava en dubte la fiabilitat dels avions que eren contractats pel ministeri que no es va tenir en compte. José Bono, que va substituir Trillo, declarava que els avions eren antics i mal conservats (havien de mullar les portes així el fred congelaria l’aigua i aquestes quedarien ajustades).

Un document de l’exèrcit assenyala que el Cap de l’estat major tenia l’ordre de demanar al ministre autorització per contractar qualsevol vol. El document demostra la participació del ministre que havia d’autoritzar-ne la contractació. Degut, segons diuen ara, a la malmesa economia de defensa, es va produir la contractació del Iak-42. L’avió que havia de dur els militars espanyols era un Tupolev, però la diferència de preu era de 6.000 euros més car i es va canviar d’avió.

Per estalviar-se 6.000 euros van morir 75 persones, entre elles els 62 militars espanyols, després es va organitzar, a corre-cuita, un funeral televisat que en les preses va provocar la falsa identificació dels 30 cadàvers abans esmentada. En cap moment es van comentar aquestes incidències (no s’han fet públiques fins ara) ni es va demanar perdó i, com ja és habitual, ni el ministre ni el govern van acceptar tenir cap mena de responsabilitat.

La ministra Cospedal s’ha hagut de carregar el marró i atendre com cal als familiars de les víctimes reconeixent la responsabilitat del govern. La pressió mediàtica ha demanat la dimissió de Trillo i, de nou el gran Mariano ens diu que estava previst el seu canvi i uns 74 més. Ens pren per idiotes? Trillo ha dimitit i, a sobre, diu perquè li dóna la gana.

L’última curiositat és que Trillo pretén reincorporar-se de nou al consell d’estat, justament qui la, diguem-ne, condemnat. El ministre Català el defensa dient que hi té tot el dret. La ciutadania, majoritàriament, creu que un individu que no accepta cap responsabilitat, no demostra penediment ni demana perdó, no hauria de viure a càrrec de l’erari públic que paguem els contribuents mitjançant els nostres impostos. No ho creu així, benvolgut lector?

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...