11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Les clàusules sòl de les hipoteques

Relacionats

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

Què pensa Espanya de la justícia europea?

A la vista dels continus fracassos de la justícia espanyola quan traspassen els límits fronterers, he volgut fer un repàs d'uns quants,...

La justícia espanyola es queixa davant d’Europa

Un del problema evident dels fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya ha estat el protagonisme que ha adquirit el...

La immunitat europea contra la justícia espanyola

La notícia que el Parlament Europeu ha retirat la immunitat a Puigdemont, Comin i Poncetí ha causat un gran rebombori d'alegria en els mitjans de comunicació...

La majoria dels préstecs hipotecaris que es fan a l’estat espanyol tenen com a referència  l’Euríbor per determinar els tipus d’interès a aplicar. Es tracta d’una taxa que es calcula a nivell europeu i que fluctua de forma constant. Les entitats financeres, a l’hora de concedir un crèdit, per regla general exigeixen en la devolució, el pagament d’aquest euríbor més un diferencial. Un préstec a euríbor+2 significa que té els interessos de l’euríbor més dos punts extra. Aquests interessos es revisen cada any, en els quals s’actualitza (i amb això, la quota mensual a pagar) segons la cotització de l’euríbor.

La qüestió és que, davant la fluctuació constant de l’euríbor, en moltes de les hipoteques s’incloïen clàusules de sòl i sostre. Significava que l’entitat incloïa en els contractes uns topalls màxims sobre els quals els interessos no creixerien encara que l’euríbor pugés per damunt (sostre) i uns topalls sota els quals els interessos mai podrien reduir-se (sòl).

L’euríbor, des de l’any 2009, va començar una baixada vertiginosa. No obstant això, molts prestataris no veient baixar les seves quotes. Per què? Perquè l’euríbor va situar-se per sota del 3% i fins i tot de l’1% al final de l’any. I en els contractes on hi havia clàusules sòl, aquestes es van activar. Les limitacions estaven fixades, en general, entre el 2% i el 3%, un percentatge fàcil d’aconseguir, especialment en comparació del nivell tan elevat marcat en els sostres.

Davant la impossibilitat de milers de prestataris per aprofitar la baixada de l’euríbor, molts van descobrir que els seus contractes tenien clàusules sòl. Van començar a arribar les denúncies, ja que molts clients asseguraven que no coneixien la seva existència i que les diferències entre el sòl i sostre eren abusives. Els demandants es van organitzar a través de despatxos i associacions per fer les reclamacions pertinents.

La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obre la porta a reclamacions per part dels clients. Els afectats per la clàusula sòl obliga als bancs a executar, de forma retroactiva, la nul·litat de la dita clàusula. La decisió ha sorprès i ha deixat en evidència el recomanat per l’advocacia general de l’estat i la sentència del Suprem, que va fixar la data màxima per a la devolució dels diners cobrats de més en el 9 de maig de 2013.

Un cop més els tribunals europeus corregeixen la mala praxi existent a l’estat espanyol, la sentència del Suprem protegia les entitats en contra dels afectats, reduint la devolució dels interessos cobrats de més a partir del 2013. D’acord amb la sentència de la UE, hauran de retornar-los tots des de l’inici del contracte hipotecari.

Quedem ara a l’espera de les decisions del govern del PP. Es pretén crear un mecanisme extrajudicial perquè els afectats no hagin de reclamar-ho a través dels tribunals. Inundar el sistema judicial amb més de dos milions de reclamacions seria aturar la justícia. Guindos per una part i Català per l’altra es contradiuen. Haurem, per tant, d’esperar el que digui el govern que és qui té l’última paraula.

Sense dada definitiva, es calcula que l’import a retornar supera els 5.000 milions d’euros, la qual cosa pot provocar desequilibris en alguna entitat financera. La devolució hauria de ser pactada entre les parts. Hi ha diverses solucions:

  1. Es pot fer una amortització parcial a compte.
  2. Reduir el termini del préstec.
  3. Una part per qualsevol de les anteriors i la resta cobrar-ho en efectiu.
  4. Rebre els diners en metàl·lic o abonament en compte.

Compte amb la decisió a prendre. Montoro ja ha advertit que aquests diners cotitzaran per IRPF. El govern espanyol sempre compromès a afavorir els ciutadans, en especial els més perjudicats i amb menys recursos. Justícia social made in spain.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...