Un paradís anomenat Extremadura

Si existeix un lloc privilegiat a l’estat espanyol, aquest és Extremadura. Un territori del tot meravellós, on la gent gaudeix d’unes condicions de vida que són l’enveja de moltes altres comunitats autònomes. Si deixem a part el País Basc i Navarra, per la seva singularitat foral i, les Canàries pel seu clima benigne, no hi ha dubte que Extremadura és el paradís de l’estat espanyol.

Que desitges muntar una empresa? Cap problema. T’ajudaran amb el projecte i et podran subvencionar d’un 15% a un 60% depenent del tipus d’empresa que es tracti. Que tens fills en edat escolar? Cap problema, tindràs ajut escolar, llibres, etc. I si són ja grans? Tranquil, disposaran d’un ordinador a qualsevol institut.

Vols avantatges fiscals? Cap problema tampoc, pots estar, segons empresa i treballadors, tres anys sense pagar impostos o només el 50%. Podràs obtenir finançament a molt baix preu i, en alguns casos, amb l’aval de la Junta d’Extremadura. Si mentrestant tens un fill, et donaran diners i ajut de guarderia si la teva esposa treballa.

Entenc que el president extremeny reclamés a Catalunya el retorn de 150.000 extremenys que, anys enrere i fugint de la gana, van traslladar-se al Principat. Ara sembla que les coses han canviat i disposen dels recursos suficients per recuperar-los. A més estan molt ben organitzats, disposen d’un 27% de funcionaris per atendre la població, és a dir: de cada 100 treballadors-cotitzants, 27 són funcionaris (a Catalunya 9.5%) insisteixo, disposen de molts recursos i no depenent del Fla.

Ara mateix, com que en sobren, ofereixen a tots els ciutadans 1.000 euros “gratuïts” per la compra de mobiliari, l’única condició és la d’adquirir-los i fabricats allà. Algú s’imagina que la Generalitat disposes de recursos, en compte de deutes, i ens donés a cada català 1000 euros per comprar mobles? La pregunta és inevitable: Amb tants ajuts, subvencions i funcionaris, Què generen? D’on provenen tants recursos? D’on treuen tants diners?

La resposta la trobem en el diari de sessions de la Junta d’Extremadura del 14-05-2014. En ella diu: El “cupo” per Catalunya suposaria un “espoli fiscal per Extremadura“. La nostra comunitat perdria fins a un 12% dels actuals ingressos. Només quedaria l’opció d’assumir retallades per valor de 400 milions a l’any i retornar al govern central les competències de Sanitat i Educació, al no poder atendre els ciutadans com es mereixen.

L’últim comentari diu: si Catalunya quedés fora de l’actual sistema de finançament, això suposaria que la resta de comunitats de règim comú perdria fins a 16.000 milions d’Euros. Un cop queda clar d’on surten els calés i qui paga la festa, s’entén el deliri per la Pàtria Una, Grande, Libre i “Indivisible” que tant pregonen i estimen.

Els que reben en diuen solidaritat i, a sobre, ens diuen insolidaris per voler establir un cert equilibri, que és el que pretenia Artur Mas en proposar el Pacte Fiscal. A sobre, el cap de C’s, Albert Rivera, va declarar en una visita a Extremadura: “Como catalan os pido perdón  por la insolidaridad de los separatistas”. Vist que no hi ha entesa possible i que “l’operació diàleg” és una mentida més, Catalunya, per Dignitat i Justícia Social, ha de seguir els seus passos cap a una República Independent.

No ho creu així benvolgut lector?