Aquest és l’últim article que publicaré l’any 2016. Ha estat un any molt convuls es miri com es miri. Guerres, bombardejos contra civils, atemptats, refugiats fugint de la guerra i morin al Mediterrani, etc., han estat notícia, quasi cada dia, en tots els mitjans de comunicació.
Altres notícies destacades han estat les eleccions dels EUA i els referèndums del Regne Unit i d’Itàlia. Del pròxim president nord-americà no tenim idea de com administrarà el seu mandant però segur que ens afectarà. També la sortida de la Gran Bretanya de la UE i el canvi de govern italià afectarà la política europea i més si tenim en compte les eleccions vinents a França, Itàlia i Alemanya el 2017.
Com afectarà Catalunya aquest enrenou? De fet els catalans, tant els independentistes com els contraris, en tenim prou amb el conflicte Catalunya/Espanya que segueix el seu decurs sense que s’albiri cap tipus de solució pactada per la persistent miopia del govern del PP amb l’ajut de C’s, PSOE i, em sap greu dir-ho, però també del PSC.
Felicitant les festes a amics de fora de Catalunya i mantenint amb ells una conversa fluida i col·loquial m’han dit, un cop més, “no parece que seas catalan”. A causa del meu caràcter obert i sentit de l’humor, aquesta frase l’he hagut de sentir en moltes ocasions. Sempre he preguntat: Com creieu que som els catalans? De les respostes obtingudes vull destacar els adjectius més repetits: seriosos, garrepes, insolidaris i tossuts (aquest últim per parlar català a Espanya, cosa que no saben o no volen entendre).
Pel que fa a seriosos i tossuts ho puc entendre. El caràcter d’un poble i el seu humor varia per moltes raons: geogràfiques, històriques, climàtiques, etc. No és el mateix l’humor italià que l’anglès, de la mateixa forma que el català, l’andalús o el basc no s’assemblen gens ni mica. Ara bé, garrepes i insolidaris són adjectius que de cap manera ens mereixem. El que més m’emprenya és que ho diguin responsables polítics de comunitats que viuen gràcies a la solidaritat catalana.
En l’àmbit institucional, el govern català ha promulgat lleis en favor dels més desafavorits, entre elles: contra els desnonaments, contra la pobresa energètica, contra la banca per no permetre lloguers socials dels seus pisos buits, a favor de la igualtat entre homes i dones i, no s’oblidin tots aquells que ens critiquen que, aquestes i altres lleis han estat anul·lades pel govern central mitjançant el Constitucional. Qui no és solidari, Catalunya o Espanya?
En l’àmbit de la ciutadania, ha estat exemplar la recollida de quasi 5 tones de productes alimentaris, a través del Banc d’Aliments, per a persones necessitades. Fet que ens omple d’orgull i que és repetir dos cops a l’any gràcies a les famílies i a més de 2.500 voluntaris que hi participen.
Per últim destacar dos fets, diguem-ne, paral·lels: La Gala Inocente de TV1 i La Marató de TV3. Amb la televisió estatal i 47,5 milions de possibles televidents, TV1 en va recaptar 1.161.000 Euros. TV3 amb només 7,5 milions en porta ja recaptats 9.000.000. D’això se’n diu ser garrepa i insolidari? Totes dues recullen diners per ajut i investigació de malalties, però de la primera se n’ha fet ressò tota la premsa, de la segona en prou feines apareix en els mitjans espanyols.
Permetin-me, estimats lectors, que insisteixi en el fet que Catalunya és un gran país, s’imaginen el que pot arribar a ser com estat independent? A més d’agrair el temps que dediquen a llegir-me, vull aprofitar per desitjar-los un any 2017 molt millor i… independent.
