16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Hi haurà diàleg entre Catalunya i Espanya?

Relacionats

Els candidats a presidir el Partit Popular

Aquest proper cap de setmana sabrem quin dels dos candidats a presidir el Partit Popular surt elegit, sigui quin sigui el guanyador cap dels...

La vergonya de Soraya Sáenz de Santamaría

La sotspresidenta del govern espanyol, la inestimable Soraya, ha manifestat que mai havia passat tanta vergonya com ara, en veure els plens del Parlament de...

Què entens per vergonya sotspresidenta Soraya?

Has manifestat que mai havies sentit tanta vergonya democràtica fins que vas veure el que va succeir al Parlament de Catalunya, en la sessió...

L’operació diàleg no s’ha acabat

Ahir les notícies provinents de Madrid van donar mostra d'un enduriment per part del PP respecte a Catalunya. Tant Rajoy com Soraya es van mostrar molt més bel·ligerants que...

Del que resta de l’Estatut vigent hi ha un principi que contempla la lleialtat institucional per valorar l’impacte financer que les disposicions de l’estat tinguin sobre la Generalitat i, a l’inrevés. Aquest principi també està contemplat en la llei de finançament de les CCAA, la denominada Lofca.

En aquesta, diguem-ne, lleialtat, l’estat no ha complert gairebé mai amb la Generalitat. No ha compensat econòmicament les noves responsabilitats de despesa i que han reduït els ingressos. Entre aquestes deslleialtats, l’última és l’impost sobre begudes ensucrades que vol fer efectiu el govern català i que el ministre Montoro també vol establir.

De la mateixa forma, anys enrere, el govern de l’estat va establir l’impost sobre dipòsits bancaris just quan la Generalitat el tirava endavant. Aquest fet va provocar que el govern català deixes de percebre uns 600 milions €. Si el govern central estableix un impost les CCAA no el poden tirar endavant i, en cas d’haver-ho fet abans el govern de l’estat hauria de compensar-les.

També existeixen impostos que no s’han pogut aplicar perquè l’estat les ha recorregut davant el Constitucional. Destaquen l’euro per recepta, l’impost sobre la producció d’energia nuclear o la taxa a operadores d’internet entre altres. Tots aquests casos han perjudicat Catalunya impedint-li l’augment de la recaptació.

La deslleialtat de l’estat té altres vessants, com ara la cultura i la llengua catalana, no li permet la seva utilització a les Corts o el Parlament Europeu. També és deslleial quan no compleix les sentències del TC quan li són desfavorables, quan incompleix els traspassos de competències, quan no reforma el finançament autonòmic segons la llei, quan envaeix competències transferides, quan no executa (a Catalunya) els pressupostos de l’estat pel que fa a infraestructures… la llista és molt llarga.

La societat catalana està farta dels incompliments de l’estat. Aquest no ha complert la majoria de pactes establerts. Què vol oferir-nos la vicepresidenta Soraya? Quatre calés més i un compromís (incomplet fins ara, tot i estar aprovat) de rodalia i el corredor del mediterrani? La seva paraula de respectar la llengua i la cultura? Dialogarà o imposarà línies vermelles? Si aquestes existeixen, el diàleg no existirà.

Té ara credibilitat l’estat espanyol per dialogar? Després de cinc anys d’immobilisme i de judicialitzar la política catalana, podem creure en la seva voluntat de diàleg? Segons el diccionari:

  • Diàleg: Conversa entre dues o més persones.
  • Negociació: Acció de deliberar, per tal d’arribar a acords.
  • Acord: Compromís solemne entre dues o més persones.

Per acabar, estic convençut que el famós “diàleg” no és altra cosa que una ben estudiada i planificada operació de màrqueting. L’Estat vol fer creure a Espanya i a la comunitat internacional, la seva bona voluntat de solucionar el problema català i, alhora, fer creure que és la Generalitat la que rebutja la solució.

Aquí cal recordar les paraules del nou ministre de l’interior quan deia: “Hemos de imponer nosotros  el dialogo y no dejarnos chantajear por esta gente”.

Diàleg obert sense línies vermelles per negociar… o imposició de l’estat espanyol? Què en pensen vostès, amables lectors? Volen seguir en aquest estat… o en creem un de nou més just, més democràtic, més solidari i més digne?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...