Sort que el nostre rei és jove. L’obertura de la XII legislatura el va fer exercir el seu paper més important, dins les diverses i múltiples obligacions a què es deu com a cap de l’estat espanyol, títol que va heretar del seu pare, que no el va heretar del seu però que el dictador Franco va tenir a bé nomenar-lo successor a títol de rei.
El monarca va presidir l’acte al Congrés dels Diputats acompanyat de la reina i les infantes, totes elles guapíssimes i elegants com corresponia a l’ocasió. Abans però, va haver de passar revista militar a les diverses tropes i guàrdies civils que li van retre els honors que li corresponen i després d’escoltar l’himne es va dirigir a l’hemicicle.
Allà, el pobre, va haver d’aguantar el discurs de la presidenta, Ana Pastor. Un discurs que em recordava temps passats i, lògicament, va fer referència al terrorisme d’ETA. Va parlar de la gran nació que és Espanya, que mai havíem estat tan bé com ara, que es basa en la indissoluble unitat pàtria i el respecte que tots hem de tenir per la llei i la Constitució. Va agrair, un munt de cops, a ses majestats la seva presencia a l’acte, només faltaria.
Després Felip VI va prendre la paraula i, entre moltes coses, va voler agrair expressament al PSOE el seu sentit d’estat en evitar unes terceres eleccions. Va parlar d’una nova etapa en la qual el diàleg, el compromís i el pacte han de presidir la dinàmica política per poder continuar la recuperació econòmica i l’estabilitat necessària per tirar endavant el país. No em va semblar bé que digués que tots som iguals i que la llei és per a tothom. Això qui ho ha de dir és el govern, no ell que és inviolable, o sigui, diferent respecte als altres.
Va fer menció a la corrupció desitjant que en un futur la recordem com un error del passat i que es prenguessin totes les mesures adients per eradicar-la definitivament. Aquí voldria fer un incís. L’últim informe publicat per Transparència Internacional revela que Espanya és el segon país d’Europa on més es percep la corrupció i que el 80% dels enquestats suspèn el govern del PP. El partit més corrupte d’Espanya és qui governarà la legislatura presidida per sa majestat. Suposo que n’és conscient tot i que no pot fer res per evitar-ho.
Esgotat com devia estar, es va traslladar a Barcelona per assistir a un acte organitzat pel Foment del Treball acompanyat per la sotspresidenta Soraya. Es va trobar amb el president Puigdemont i no tinc notícies del que van parlar entre ells, el que sí sé és el que aquest va dir en un petit discurs en què va remetre contra l’estat pel seu abandó, l’incompliment de les seves obligacions en infraestructures, corredor mediterrani… envers Catalunya.
La Soraya va somriure i el Felip ni es va immutar, no va respondre a Puigdemont i quan va dirigir unes paraules va dir -de forma resumida- el que ja havia dit al matí. Ni una menció sobre Catalunya, no era el moment ni el lloc adequat. No vaig veure la reina ni les infantes, llàstima, hagueren donat una nota de color que es va trobar a faltar.
Com ja he dit abans, una jornada esgotadora per al Cap d’Estat que va tenir el gest de fer una part del discurs en català. Al matí només va dir “moltes gràcies” en finalitzar la seva intervenció al Congrés. No és molt però més del que no va dir mai el dictador, a qui li deuen, ell i el seu pare, la privilegiada situació de la qual gaudeixen.
