11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

On són les urgències que deia Rajoy?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

En el debat d’investidura Rajoy deia: Espanya necessita amb urgència tenir un govern i posar-se a treballar com més aviat millor. Són molts els temes a tractar, pressupostos, la negociació amb   Brussel·les, el tema de les pensions, el nou sistema de finançament i és necessari fer-ho el més aviat possible.

Aquest individu sabia que sortiria investit al cap de 48 hores en segona votació, per tant  podia tenir triat els integrants del seu nou govern. Però, un cop més, el seu tarannà lent i tranquil (es va donar cinc dies per reflexionar) va donar pas a la formació del seu gabinet. Total, una setmana després de saber-se president amb seguretat. Això vol dir pressa?

Em segueixo preguntant: On és aquella urgència que tant reclamava? Després ja s’han produït dos consells de ministres i encara és l’hora de prendre aquelles decisions que reclamava poder tirar endavant. Només sabem el que deia al faristol del Congrés, que per complir el dèficit hauria de rebaixar-lo en 5.000 milions € aquest exercici i 5.000 més per al 2017. Com ho farà? Més retallades? Apujar impostos? No ho sé però sí qui ho acabarà pagant.

A meitat del 2015 i presumint de la bona marxa del país, va rebaixar impostos de cara a les eleccions del 20-D. La jugada no li va sortir bé, d’una banda no va aconseguir formar govern (No va ni acceptar l’encàrrec del rei per presentar-se a la investidura) i de l’altra, l’estat va deixar de recaptar a la vora 8.000 milions €. Una jugada perfecta que demostra la total incapacitat del gran líder anomenat Mariano.

Guindos ha anat en vàries ocasions a Brussel·les a plorar, evitar una sanció i que no ens deixin sense les transferències dels fons europeus. Preguntava abans: quines decisions prendrà el govern, doncs tranquils, tenen la solució. Les empreses avançaran l’impost de societats encara que els facin anar malament i les deixin sense tresoreria, això no té gens d’importància. Empreses, pimes i els seus treballadors solucionaran, per bolets, una altra gran decisió de Montoro & cia.

Que Mariano Rajoy no és Sant de la meva devoció, és cosa sabuda de qui em coneix o llegeix el que publico. Més d’un cop m’han demanat la meva opinió sincera del personatge i sempre he respost que podria penedir-me si digués realment el que em penso, tot i així deixo constància de dues frases famoses que, d’alguna manera, vénen a dir el que opino jo i moltes altres persones del meu entorn. Les frases són:

  • “Estadista és aquell que pensa i actua sempre en benefici del país. Polític és aquell que només pensa en les pròximes eleccions” (Winston Churchill).
  • “Si un incapaç es troba en el poder, és perquè aquells que el varen elegir se senten ben representats” (Mahatma Gandhi).

Amb la primera, vist tot el que ha succeït, hi estic del tot d’acord. En la segona, he substitut idiota (versió original) per incapaç. Ho he fet per respecte als seus electors, votants de bona fe la majoria, però que sóc incapaç de comprendre’ls.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...