24.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

Aquest no és el meu president

Relacionats

Les portes giratòries de l’electricitat

Aquest estiu, el preu de la llum és l'estrella i en aquest jardí s'hi ha ficat només el PSOE, que intenta de...

El Tribunal de Comptes d’Espanya

El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern reconegut en la Constitució que es configura com el suprem òrgan fiscalitzador...

Un altre revés a la justícia espanyola

La justícia belga ha desestimat novament i, ara de forma definitiva, l'extradició de l'exconseller Lluís Puig a Espanya. La Fiscalia de Bèlgica...

PDeCAT i ERC, han traït Catalunya?

Es fa difícil respondre aquesta pregunta sense saber si, a més del suport als pressupostos de l'estat, hi ha un pacte no...

Aquesta expressió s’ha repetit en moltes ciutats dels EEUU arran de la inesperada victòria de Donald Trump en les passades eleccions presidencials. Un cop més les enquestes han fallat i no s’ha complert el vaticini que atorgava el triomf a Hilary Clinton. La majoria de la premsa també apostava per ella. Quasi tots van fallar en les seves previsions.

Vaig seguir per TV els programes especials de les eleccions i puc assegurar que TVE va ser la pitjor comparant-la amb TV3 (la millor) i 8 al dia. Un cop vist el resultat definitiu o quan ja es preveia qui era el guanyador, tots i cadascun dels “professionals de les taules rodones” feien els seus comentaris.

Aquells “grans savis” tenien la resposta del com i el perquè havia guanyat Trump. Tots detallaven amb arguments els motius d’aquella victòria, del tot inesperada per la majoria menys per ells. Feia la impressió que aquells “savis” eren els únics que sabien d’antuvi quin seria el resultat. Llàstima que no els contractessin a la NBC nord-americana.

Ho comento perquè dies abans, alguns d’aquests “savis” en una tertúlia de TVE donaven guanyadora a Clinton. No parlaven dels seus dots ni del programa de govern, es basaven només en el comportament masclista i mal educat del republicà i les denúncies de dones per fets ocorreguts en el passat. Al cap d’una setmana però, sabien el motiu de la seva victòria. Les tertúlies de TV tan de moda acostumen a ser un simple espectacle.

Tothom diu ara que el país està dividit. La pregunta és: quin país no ho està? Espanya no està dividida? El Brexit anglès no és una divisió? La consulta de Colòmbia no divideix?  En referència al procés, no estan els ciutadans i els partits dividits? No hi ha divisió entre Catalunya i Espanya? No existeix dins dels propis partits? Sempre hi haurà guanyadors i perdedors, la divisió existeix i ha existit sempre. Significa que no pot haver-hi convivència entre uns i altres?

En alguns casos la convivència resultarà impossible quan les parts contràries, o en litigi, no respectin els posicionaments de cadascú o els ignorin deliberadament. Aquest és, sense cap dubte, el conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquesta es nega a qualsevol negociació amb el principat. La història arrenca abans de 1714 però és en aquella data fatídica i el decret de Nova Planta quan es va iniciar de debò.

Ni la democràcia, esdevinguda de la transició, ha aconseguit l’encaix català dins l’estat espanyol. No repetiré el que he publicat molts cops i és de domini públic, però tot té un límit i els catalans tenen dret a decidir el seu futur i expressar la seva opinió al respecte, cosa que Espanya vol impedir no oferint cap tipus d’alternativa, pacte fiscal, tercera via, etc. Ni tan sols negociar ni asseure’s a la taula. Qui és qui ha causat la divisió?

Acaba de formar-se un govern del PP, el partit més corrupte d’Europa i els socialistes ho van permetre amb la seva abstenció. Rajoy no ha donat resposta a les demandes de Mas i Puigdemont sobre temes pendents. La vicepresidenta Soraya “empàtica, dialogant i receptiva” serà l’encarregada de tractar el problema de Catalunya. Algú té la més mínima esperança d’arribar a cap tipus d’acord?

Rajoy utilitza la llei i el Constitucional perquè no té capacitat ni voluntat política. Jo no l’he votat, considero que no em representa i no espero res de bo que pugui venir d’ell. Per tant moralment i legítimament declaro, igual que fan alguns ciutadans nord-americans avui. Aquest no és el meu president.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...