12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Aquest no és el meu president

Relacionats

Pot Mariano Rajoy mentir impunement?

Pot resultar una pregunta innecessària perquè ja sabem que pot i que ho fa d'allò més bé. Cal recalcar que ho ha...

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Quina credibilitat tenen Casado i el PP?

Aquests dies passats s’ha celebrat la convenció del Partit Popular, segons els col·laboradors de Casado, ha estat un gran èxit i que...

Quina credibilitat tenen Sánchez i la justícia espanyola?

Després del que va succeir a l’illa de Sardenya amb la detenció i posterior posada en llibertat del president Carles Puigdemont, jo...

Aquesta expressió s’ha repetit en moltes ciutats dels EEUU arran de la inesperada victòria de Donald Trump en les passades eleccions presidencials. Un cop més les enquestes han fallat i no s’ha complert el vaticini que atorgava el triomf a Hilary Clinton. La majoria de la premsa també apostava per ella. Quasi tots van fallar en les seves previsions.

Vaig seguir per TV els programes especials de les eleccions i puc assegurar que TVE va ser la pitjor comparant-la amb TV3 (la millor) i 8 al dia. Un cop vist el resultat definitiu o quan ja es preveia qui era el guanyador, tots i cadascun dels “professionals de les taules rodones” feien els seus comentaris.

Aquells “grans savis” tenien la resposta del com i el perquè havia guanyat Trump. Tots detallaven amb arguments els motius d’aquella victòria, del tot inesperada per la majoria menys per ells. Feia la impressió que aquells “savis” eren els únics que sabien d’antuvi quin seria el resultat. Llàstima que no els contractessin a la NBC nord-americana.

Ho comento perquè dies abans, alguns d’aquests “savis” en una tertúlia de TVE donaven guanyadora a Clinton. No parlaven dels seus dots ni del programa de govern, es basaven només en el comportament masclista i mal educat del republicà i les denúncies de dones per fets ocorreguts en el passat. Al cap d’una setmana però, sabien el motiu de la seva victòria. Les tertúlies de TV tan de moda acostumen a ser un simple espectacle.

Tothom diu ara que el país està dividit. La pregunta és: quin país no ho està? Espanya no està dividida? El Brexit anglès no és una divisió? La consulta de Colòmbia no divideix?  En referència al procés, no estan els ciutadans i els partits dividits? No hi ha divisió entre Catalunya i Espanya? No existeix dins dels propis partits? Sempre hi haurà guanyadors i perdedors, la divisió existeix i ha existit sempre. Significa que no pot haver-hi convivència entre uns i altres?

En alguns casos la convivència resultarà impossible quan les parts contràries, o en litigi, no respectin els posicionaments de cadascú o els ignorin deliberadament. Aquest és, sense cap dubte, el conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquesta es nega a qualsevol negociació amb el principat. La història arrenca abans de 1714 però és en aquella data fatídica i el decret de Nova Planta quan es va iniciar de debò.

Ni la democràcia, esdevinguda de la transició, ha aconseguit l’encaix català dins l’estat espanyol. No repetiré el que he publicat molts cops i és de domini públic, però tot té un límit i els catalans tenen dret a decidir el seu futur i expressar la seva opinió al respecte, cosa que Espanya vol impedir no oferint cap tipus d’alternativa, pacte fiscal, tercera via, etc. Ni tan sols negociar ni asseure’s a la taula. Qui és qui ha causat la divisió?

Acaba de formar-se un govern del PP, el partit més corrupte d’Europa i els socialistes ho van permetre amb la seva abstenció. Rajoy no ha donat resposta a les demandes de Mas i Puigdemont sobre temes pendents. La vicepresidenta Soraya “empàtica, dialogant i receptiva” serà l’encarregada de tractar el problema de Catalunya. Algú té la més mínima esperança d’arribar a cap tipus d’acord?

Rajoy utilitza la llei i el Constitucional perquè no té capacitat ni voluntat política. Jo no l’he votat, considero que no em representa i no espero res de bo que pugui venir d’ell. Per tant moralment i legítimament declaro, igual que fan alguns ciutadans nord-americans avui. Aquest no és el meu president.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...