16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Mort i transfiguració

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Pot Mariano Rajoy mentir impunement?

Pot resultar una pregunta innecessària perquè ja sabem que pot i que ho fa d'allò més bé. Cal recalcar que ho ha...

Avui no em referiré a la coneguda i famosa obra de Richard Strauss. En ella el compositor alemany relata la mort d’un artista que cercava obsessivament el seu ideal artístic i que just el troba quan es transfigura en el moment de morir.

Ignoro si en el cas del PSOE hem assistit a la seva mort o transfiguració, la qüestió és del tot digna d’estudi. Ignoro si el partit socialista també cercava obsessivament el seu ideal polític, evidentment no l’ha trobat i ha estat a punt de morir. En molt poc temps ha passat de ser un referent per als votants d’esquerra a ser un partit sense esma, enquistat en els llocs on encara governa i sense un lideratge clar i carismàtic a escala estatal.

Això va fer que fracassés en l’intent d’investidura el qui havia sigut el secretari general de la formació Pedro Sánchez, a la vista dels mals resultats i veient els que havia obtingut la nova formació de Podem, no va fer el necessari per arribar a acords. En canvi ho va fer amb l’Albert Rivera de Ciutadans a qui no coneixia gaire i de qui se’n va refiar. No hi ha dubte que Rivera, antagònic amb Pablo Iglesias, va col·laborar perquè aquell pacte no es dugués a terme.

El desitjat canvi no es va produir, les esquerres no van pactar (C’s no és d’esquerres) i les línies vermelles imposades pels barons socialistes impedien a Pedro Sánchez arribar a acords amb els partits catalans. Va ser una decepció per molta gent que volia treure’s de sobre els populars de Mariano Rajoy. La solució: noves eleccions.

En aquestes, els dos partits que havien pactat van tenir fortes davallades mentre el PP va incrementar el seu avantatge. El PSOE tenia por a un sorpasso de Podem i va fer una campanya electoral mirant més a l’esquerra que a la dreta, se’l veia mancat de confiança i els resultats va ser pitjors que els anteriors.

Tot i així Rajoy va sortir derrotat en els seus intents d’investidura. Derrota que el PSOE no va voler o saber aprofitar. Podia haver-ho intentat, el PSC va insistir i els partits catalans li van oferir el suport a canvi de comprometre’s a autoritzar un referèndum. Rajoy no es va moure però va fer moure els fils, els mitjans de comunicació i les pressions mediàtiques li van fer la feina. Tampoc es va sotmetre a cap control de la cambra.

El temps passava, Brussel·les constrenyia i el fantasma d’unes terceres eleccions ja es veia a l’horitzó. Així que Sánchez va dir que s’havia de parlar amb els partits catalans, va ser quan es va produir la crisi que tots coneixem i, capitanejats per la sultana andalusa i altres barons, el van fer plegar. El resultat és clar, no hi ha un líder carismàtic i el partit està dividit. La por a un estrepitós fracàs en unes terceres eleccions han dut al partit a entregar-se, sense condicions, als populars de Mariano Rajoy.

El temps ens dirà si el PSOE morirà o es transfigurarà però, si sobreviu, trigarà a ser el partit que havíem conegut. Ara donant suport a Rajoy i amb l’amenaça de nous comicis que el gallec pot convocar quan vulgui, els socialistes ni tan sols es poden considerar com el partit de l’oposició.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...