19.2 C
Barcelona
Divendres 24 setembre, 2021

Mort i transfiguració

Relacionats

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Les portes giratòries de l’electricitat

Aquest estiu, el preu de la llum és l'estrella i en aquest jardí s'hi ha ficat només el PSOE, que intenta de...

El Tribunal de Comptes d’Espanya

El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern reconegut en la Constitució que es configura com el suprem òrgan fiscalitzador...

Massa gran teatre per a tan mal actor

La setmana anterior Pedro Sánchez va venir a Barcelona a fer una representació teatral on, a través d'un monòleg, va demostrar que...

Avui no em referiré a la coneguda i famosa obra de Richard Strauss. En ella el compositor alemany relata la mort d’un artista que cercava obsessivament el seu ideal artístic i que just el troba quan es transfigura en el moment de morir.

Ignoro si en el cas del PSOE hem assistit a la seva mort o transfiguració, la qüestió és del tot digna d’estudi. Ignoro si el partit socialista també cercava obsessivament el seu ideal polític, evidentment no l’ha trobat i ha estat a punt de morir. En molt poc temps ha passat de ser un referent per als votants d’esquerra a ser un partit sense esma, enquistat en els llocs on encara governa i sense un lideratge clar i carismàtic a escala estatal.

Això va fer que fracassés en l’intent d’investidura el qui havia sigut el secretari general de la formació Pedro Sánchez, a la vista dels mals resultats i veient els que havia obtingut la nova formació de Podem, no va fer el necessari per arribar a acords. En canvi ho va fer amb l’Albert Rivera de Ciutadans a qui no coneixia gaire i de qui se’n va refiar. No hi ha dubte que Rivera, antagònic amb Pablo Iglesias, va col·laborar perquè aquell pacte no es dugués a terme.

El desitjat canvi no es va produir, les esquerres no van pactar (C’s no és d’esquerres) i les línies vermelles imposades pels barons socialistes impedien a Pedro Sánchez arribar a acords amb els partits catalans. Va ser una decepció per molta gent que volia treure’s de sobre els populars de Mariano Rajoy. La solució: noves eleccions.

En aquestes, els dos partits que havien pactat van tenir fortes davallades mentre el PP va incrementar el seu avantatge. El PSOE tenia por a un sorpasso de Podem i va fer una campanya electoral mirant més a l’esquerra que a la dreta, se’l veia mancat de confiança i els resultats va ser pitjors que els anteriors.

Tot i així Rajoy va sortir derrotat en els seus intents d’investidura. Derrota que el PSOE no va voler o saber aprofitar. Podia haver-ho intentat, el PSC va insistir i els partits catalans li van oferir el suport a canvi de comprometre’s a autoritzar un referèndum. Rajoy no es va moure però va fer moure els fils, els mitjans de comunicació i les pressions mediàtiques li van fer la feina. Tampoc es va sotmetre a cap control de la cambra.

El temps passava, Brussel·les constrenyia i el fantasma d’unes terceres eleccions ja es veia a l’horitzó. Així que Sánchez va dir que s’havia de parlar amb els partits catalans, va ser quan es va produir la crisi que tots coneixem i, capitanejats per la sultana andalusa i altres barons, el van fer plegar. El resultat és clar, no hi ha un líder carismàtic i el partit està dividit. La por a un estrepitós fracàs en unes terceres eleccions han dut al partit a entregar-se, sense condicions, als populars de Mariano Rajoy.

El temps ens dirà si el PSOE morirà o es transfigurarà però, si sobreviu, trigarà a ser el partit que havíem conegut. Ara donant suport a Rajoy i amb l’amenaça de nous comicis que el gallec pot convocar quan vulgui, els socialistes ni tan sols es poden considerar com el partit de l’oposició.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...