11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Què votaria un lleó en unes eleccions?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem novament de la llei d’amnistia de 1977

Ja fa 46 anys de la mort del dictador Franco i 44 que a ser aprovada la llei d'amnistia que impedeix, a hores d'ara,...

Per què a Espanya s’odia tant a Catalunya?

Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Quin és l’estat natural d’un lleó? La sabana africana i la llibertat o a l’interior d’un zoo? A la sabana ha de lluitar diàriament per mantenir i defensar la seva camada, la recerca de menjar, el territori, créixer… però gaudeix d’una total llibertat. En el zoo té assegurat el menjar, les medecines, el seu hàbitat, ningú l’atacarà, però s’hi troba presoner.

Aplicant això a Catalunya, quan un ciutadà té consciència de la seva pròpia identitat, de la seva pròpia essència, quina opció prefereix? Ser lliure, lluitar pel seu propi present i futur, auto abastar-se i fer créixer la seva pròpia economia, o bé ser dependent, esperar que l’alimentin, el protegeixin i el cuidin però sense cap capacitat de decisió.

L’opció sembla clara, però hi ha més: Què ha de fer el lleó quan està en un “zoo” que no només, no el cuida, sinó que, a més, l’explota, l’atenen molt pitjor que a altres bestioles i els responsables són els que, faci el que faci el lleó, decideixen el manteniment de la gàbia, la neteja, el tracte i la quantitat de menjar i beure que li destinen?

Sé que alguns trobaran exagerada aquesta comparació, especialment els votants del PP i de C’s, però també els que voten al PCS en clau PSOE, en clau espanyolista i que, tot i viure a Catalunya, per a ells “España es lo que importa“. Qui d’ells deixant les raons d’identitat a un costat, poden defensar, i en quins termes, l’espoliació que pateixen “tots” els catalans, independentment de si se senten espanyols o catalans?

Qui vol, malgrat ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens prenguin 16.000 milions d’euros   (8% del PIB), sent així la regió del món que pateix més dèficit per part del seu propi govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya pot compensar tot això? Qui pot tolerar que, sent el 15% de la població de l’estat i obtenir el 20% del PIB, els estudiants de Catalunya rebin només el 5% de totes les beques de l’estat?

Sens dubte, la sentència del Constitucional va fer créixer l’independentisme al nostre país, però l’incompliment de l’estatut per part del govern central, la no inversió de l’estat en infraestructures (sí en canvi en el AVE), la negativa a fer el corredor mediterrani, els constants atacs a la llengua i cultura catalanes i la negativa a negociar el pacte fiscal ja han sobrepassat la paciència del poble català.

Amb la dependència de Catalunya pel que fa a Espanya els catalans, independentment de si ens sentim catalans, espanyols, o les dues coses, estem perdent l’oportunitat de viure millor, l’oportunitat de donar un futur millor als nostres fills i néts. Espanya és un mal negoci en l’àmbit cultural però, sobretot, econòmicament, i ho és perquè tractar a Catalunya com una colònia forma part del seu leitmotiv nacional?

Què votaria un lleó, la sabana africana o el Zoo?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...