22.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

Escoltem, llegim, però… què en sabem de la corrupció?

Relacionats

Vint-i-cinc anys de l’arribada d’Aznar al poder

El diumenge passat vaig tenir la paciència de seguir l'entrevista que Jordi Évole va fer-li a José Maria Aznar a la sexta i, he de...

La inviolabilitat del rei segons la Constitució

Aquest és un tema del qual se n'ha parlat molts cops i la divisió d'opinions s'incrementa desfavorablement en contra del seu manteniment...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

M’agradaria molt comprendre que passa en aquest país amb el tema de la corrupció. No entenc absolutament res i em fa la impressió que ja s’ha convertit en un fenomen al qual, no sols estem acostumats, sinó que el considerem d’allò més natural, com si formés part del nostre ADN.

Aquest mes de setembre s’iniciaven una sèrie de causes i vistes sobre la qüestió, la primera era el cas Fitur, el primer judici de la trama Gürtel al TSJ de València. Estava previst la vista sobre el cas Bárcenas, on estava encausat el mateix PP i uns quants membres del partit, per haver destruït els ordinadors de l’exadministrador. El fiscal del Tribunal Suprem demana investigar a l’exalcaldessa i senadora Rita Barberà per possible blanqueig de capitals (una peça de l’operació Taula).

També s’inicia el cas de les targetes blak de Cajamadrid-Bankia, amb Rodrigo Rato i Miguel Blesa al capdavant d’altres imputats per diverses despeses per un import total de quinze milions d’euros. Després vindrà la peça grossa a l’Audiència Nacional de la primera etapa de Gürtel, amb Correa, Pablo Crespo, Bárcenas i un nodrit banc amb desenes d’acusats.

La cosa no acaba aquí, s’està duent a terme la instrucció del cas Púnica i la recerca del patrimoni de Francisco Granados. Igualment s’investiga a l’exdiputat Pedro Gómez de la Serna per suposat tràfic d’influències, igual que el diplomàtic Gustavo de Arístegui. Són molts més els casos però n’he fet un resum per no fatigar als lectors. Permetin-me dir-los, que fa pocs dies, s’ha presentat a tràmit una querella contra el Ministre Fernández Díaz i el “seu” col·laborador Daniel de Alfonso.

Resulta, però, que en molt pocs dies la situació en general ha donat un gran tomb. Luís Bárcenas diu que no té calés (?) per pagar els advocats i retira la querella contra el PP. Ens assabentem que Jaume Matas intenta negociar amb la fiscalia, per “cantar” coses que sap, a canvi de no ingressar de nou a la presó, tot i tenir diverses causes pendents. Recorden aquell famós discurs de Rajoy?: “Quiero un gobierno como el que preside Jaume Matas en Baleares”.

Ara la gran alcaldessa de València durant anys (Recorden a Rajoy: Rita, eres la mejor) ha decidit, després de quaranta anys, donar-se de baixa del PP però s’ha negat a abandonar l’escó que té al Senat (Santa Rita, Rita, Rita, no que se da no se quita) i, així, continuarà perceben els sou i totes les prebendes inherents del seu càrrec. Rajoy, com és costum, no ha obert la boca tot i que molts integrants del partit li demanaven cessar-la. Què pretén la Rita amb aquesta aposta?

Tenim tot el dret a ser desconfiats. Per què Bárcenas, després de tant de temps, retira la querella? Per què Matas intenta arribar a un acord amb la fiscalia abans d’un possible nou ple d’investidura? Per què si el partit no l’ha obligat a dimitir, es dóna de baixa voluntària i s’aferra a l’escó del Senat?

No sé què en pensen vostès, amables lectors, però a mi em fa la impressió d’haver-hi pactes sota mà per evitar mals majors a totes les parts i, a l’hora, d’obtenir grans beneficis per als encausats i evitar que el PP pogués quedar malparat en algunes sentències. Diguin-me mal pensat però és el que penso amb tota sinceritat.

Observaran que no he parlat de dimissions. Cap cas de corrupció, cap sortida de to, el cas Soria o la guerra bruta. No hi ha mai cap motiu per dimitir. Aquest país (Espanya) no contempla aquesta figura tan extensa en països veritablement democràtics. A sobre, la corrupció no és castigada i la prova són les victòries, encara que insuficients, del PP en les dues últimes eleccions.

Volem encara més motius per voler marxar, com més aviat millor, cap a una República Catalana?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...