Són moltes les preguntes que m’agradaria fer-te però que no faré perquè tu no me les respondries. He comprovat que no respons mai si la pregunta t’incomoda, no és del teu grat o, simplement, si pot comprometre’t. He vist que només respons quan tens al davant un interlocutor, sigui home o dona, que et preguntaran tot allò que prèviament ha estat consensuat i tu ja tens les respostes preparades i te’n surts còmodament.
Aquestes entrevistes no són en directe, es graven per si de cas, incomplint el pacte previ, s’atrevissin a preguntar el que no estava previst. Es tracta d’un guió adequat a persones que tenen pànic de ficar la pota o són insegures en si mateix per manca de convicció i seguretat en les seves afirmacions. No sempre es pot respondre: “Un vaso es un vaso“ i quedar-te tan ample.
Malgrat el que he dit i sabent que no respondràs, no puc resistir-me a fer-te unes quantes preguntes. Què volies de Bárcenas amb aquell “Se fuerte Luis”? Per què era tan important destruir els seus ordinadors? Per què negueu una comptabilitat B si qui va fer les obres a la seu de Gènova va admetre haver cobrat una part en negre? Ets conscient que el teu partit està imputat per corrupció?
No segueixo perquè em manca el paper necessari per continuar; ara bé, el representant d’ERC va fer-te unes quantes preguntes -sense cap resposta com era d’esperar-. Creus que el teu silenci era el més adient? Dius sovint que el poder judicial de l’estat és independent. Voldria que em diguessis qui nomena i de qui depèn la fiscalia general de l’estat? Fa riure que aquesta no hagi trobat res punible en relació a la guerra bruta de Fernández Diaz.
Fa molts mesos que exerceixes un govern en funcions, s’han convocat dues eleccions i anem pel camí de les terceres. No t’ha passat pel cap jubilar-te? La culpa sempre és dels altres? No tens cap responsabilitat? La pregunta que tu no pots respondre però que molts de nosaltres ens fem és: Com pot ser que tanta gent no condemni la corrupció i continuï votant-te? Tens alguna teoria? M’agradaria saber-la, ja que estic desconcertat.
La fiscal general de l’estat, en iniciar-se l’any judicial i davant de Felip VI, ha proferit una sèrie d’amenaces contra tot el que representi el procés d’Independència de Catalunya. De debò creus, Mariano, que d’aquesta forma solucionaràs els problemes? T’has plantejat alguna vegada perquè sou l’última força política al Parlament? O per què en tot Catalunya només hi ha un alcalde del PP?
La UE ens ha perdonat, de moment, la sanció per l’incompliment del dèficit; abans del 15 d’octubre s’han de presentar els pressupostos a Brussel·les o les ajudes comunitàries no es faran efectives a banda d’una greu sanció que, com és evident, acabarem pagant els de sempre. Tens pensada alguna solució? Confio que no creguis que som els votants els que, quan anem a les urnes, ens equivoquem, encara que no n’estic segur.
Per acabar. El que m’ha tret de polleguera han estat les explicacions que has donat en la defensa de l’exministre Soria. Has mentit dient que era el resultat d’un concurs i que era la persona idònia per al càrrec de directiu al Banc Mundial. Mariano, no suporto la mentida, no puc per tant dir-te senyor Mariano. Segons una dita catalana molt coneguda: De porc i senyor se n’ha de venir de mena i tu no dónes el perfil.
