22.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

PP&C’s, una història d’amor?

Relacionats

Carta oberta a Carlos Carrizosa (Cs)

He escoltat el seu discurs en el debat d'investidura i, com no podia ser d'una altra forma, no m'ha defraudat gens ni...

La desfeta política de Ciutadans

Tothom el dóna ja per acabat o vaticina la seva desaparició en poc temps. Què ha fallat? No era un producte de...

És justa la inhabilitació de Quim Torra?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat jutjat, i condemnat, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un...

Quina confiança ens mereix Miquel Iceta?

Estic convençut que si la pregunta la féssim als militants i votants del PSC, la seva resposta seria, sens dubte, afirmativa. Jo, personalment, discrepo...

Les delegacions del PP i C’s es van reunir aquest dissabte passat per a l’inici de les negociacions d’investidura de Rajoy, prevista pel pròxim 30 d’agost. Albert Rivera s’ha esforçat a elevar el to per evitar transmetre una imatge de rendició davant els populars que, a parer meu, és el que està fent. C’s ha subratllat que no renunciarà a cap dels seus plantejaments i que serà el seu programa electoral la base de la negociació amb el PP.

D’una banda Rivera va manifestar que no hi hauria línies vermelles, de l’altra diu que no renunciaran al seu programa electoral que recull, pràcticament, el que havia pactat amb Pedro Sánchez en l’anterior i curta legislatura. Rivera té pressa, Rajoy no en té cap. Són estils diferents que denoten el tarannà de cadascun. Cap dels dos no volen unes terceres eleccions però especialment Rivera el que menys.

El PP s’ho està prenent amb calma, Rajoy no tenia cap necessitat d’ajornar una setmana la seva resposta i, encara menys, amb l’excusa d’obtenir el vistiplau del comitè del partit per negociar; sabia que això no era necessari però posava nerviós a Rivera. Aquest vol fer-se valdre a base de condicions, com ara l’exigència de què els partits polítics elegeixin els seus dirigents en processos de primàries.

Només els queda una setmana per arribar a acords i en temo que el PP serà el partit que aconseguirà endur-se’n l’aigua al seu molí. Rivera sap que uns nou comicis l’apartarien de la primera línia política; ho sap, ho intueix i per aquesta raó, per molt que gesticuli i faci conferències de premsa, acabarà doblegant-se als designis populars.

Des de la democràcia les eleccions han donat majories absolutes o més o menys resultats ajustats que, quasi sempre, se solucionaven amb el suport de bascos i catalans a base de pactes. Mai no han hagut de pactar PP i PSOE per formar el govern de l’estat. Les dues últimes legislatures, una de cada partit, han estat nefastes i per aquesta raó l’ascens de C’s i la irrupció de Podem.

La situació actual ve motivada per la sentència de l’Estatut de Catalunya. De no haver-se produït aquell lamentable error polític, a hores d’ara, ja tindria l’estat espanyol un govern estable. Ara ningú vol pactar amb els nacionalistes (que volen trencar Espanya) i així ens va. Els seus vots decidirien, tant per un costat com per un altre, però admetre que es faci un referèndum és un tema tabú pels autodenominats constitucionalistes.

El lector es preguntarà: a què ve el títol d’aquest article? Doncs d’unes declaracions del portaveu del PP, Rafel Hernando quan molt segur de si mateix i a l’inici de les trobades entre els dos partits va declarar: “Estem al principi d’una història d’amor”. Sembla estar-ne molt segur però el matrimoni encara no s’ha consumat.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...