La premsa de Madrid no para de destacar el líder de C’s i els seus constants canvis de rumb en la regata política que es desenvolupa a Espanya que, des del 20-D, encara no ha arribat a bon port. Tots sabem que, segon bufa el vent, els regatistes es veuen obligats a canviar el rumb, l’estratègia per acostar-se als seus contrincants i, si es pot, aconseguir la victòria.
A Catalunya el coneixem fa temps i, de mica en mica, el van coneixent a la resta de l’estat. Tot i tenir gran suport mediàtic abans de les eleccions del passat desembre, la seva figura com a polític ha sofert una davallada d’un 20% en nombre d’escons el 26-J. La seva carta de presentació ha estat l’atac a Catalunya i la defensa aferrissada de la unitat d’Espanya.
La seva dèria actual és aconseguir el màxim de poder possible en espera de temps millors. Es postula com el salvador de causes difícils. La sultana andalusa va evitar repetir eleccions gràcies al pacte que li va oferir. El mateix va succeir a la Comunitat de Madrid, Cifuentes va pactar amb ell per poder obtenir el govern i la presidència.
Rivera pretén assumir poder al preu que sigui en l’àmbit estatal, no importa amb qui hagi de pactar; ho va fer amb Sánchez i va fracassar. Ara ho intentarà amb Rajoy tot i assegurar, per activa i per passiva, que no pactaria amb el PP. Què en pensen els seus votants? Podran seguir confiant en ell? On és el Rivera que feia bandera dels canvis socials?
Ara es presenta davant els ciutadans i es pregunta: Què puc fer jo per Espanya? I tot seguit diu: vull ser part de la solució no pas del problema. No satisfet encara declara: nosaltres no som importants, el que importa és Espanya i els espanyols. Ell sap perfectament que no pot fer altra cosa que apropar-se al sol que més escalfi i aquest és el del PP. Vol quedar com el polític que va saber negociar i evitar unes terceres eleccions.
Ell i Sánchez van pactar i no se’n van sortir però s’assemblen moltíssim. En l’anterior intent d’investidura, Sánchez va culpar Podemos del seu fracàs. Ara Rivera avisa per anticipat que serà el PSOE el culpable de no investidura de Rajoy. Els dos podien pactar amb Iglesias i, a hores d’ara, tindríem un govern del canvi però no ho van fer. Admetre errors no forma part del seu estil, No acceptar cap tipus de responsabilitat i donar la culpa als altres és l’esport espanyol per excel·lència.
He llegit les condicions que Rivera li ha plantejat a Rajoy. On són les mesures socials? I els canvis que prometia? De quines mesures econòmiques parla? Res de res. Que pensen els empresaris i els autònoms? Què els hi diu als pensionistes? Parla d’apujar els impostos? El que exigeix a Rajoy és pura pantomima, és una forma absurda i ridícula d’auto justificar-se del seu canvi de rumb davant els seus votants.
Guanyar una regata en el mar arremolinat de la política espanyola no és fàcil, però l’Albert és expert en el canvi de rumb per intentar-ho i ho seguirà intentant. Rivera per si mateix no és perillós, el que és perillós, de debò, és entabanar els ciutadans, convèncer-los de què ell és la solució i aconseguir que el votin per guanyar la cursa. Aleshores el coneixerem tots.
