Senyora vicepresidenta, sempre que puc l’escolto cada vegada què, després d’un consell de ministres, vostè dóna una roda de premsa. La seva veu càlida ens trasllada totes les disposicions i normes recentment aprovades; la majoria bones notícies que aixequen els ànims dels habitants del país. Només varia el to de veu quan parla de Catalunya, no pot o no sap dissimular l’estima que sent per aquesta meravellosa terra. Tant és així que crec que la catalanofòbia existent a Espanya es deu, en part, a la seva admiració pel principat.
La mateixa estima va adreçada també a tots els catalans i, veient que els seus polítics no fan bé les coses, fa tot el que pot i més, per preservar-nos dels nostres representants al Parlament evitant així que ens perjudiquin. No sap l’agraïment que sentim tots nosaltres quan la veiem estar disposada a defensar-nos i, a l’hora, prendre les mesures necessàries (Constitucional inclòs) a fi que nosaltres, i les nostres famílies, no en sortim perjudicats.
Ahir mateix parlava amb un amic que, per raons de treball, viatja tres cops per setmana a Tortosa; l’home ha quedat atrapat vàries vegades al tren i en comptes de queixar-se deia: si en lloc de l’Ana Pastor se’n cuidés la Soraya, tot aquest desgavell de rodalies ja estaria del tot resolt, fixis fins a quin punt la tenim en consideració.
Sé de bona tinta que ha intentat solucionar els problemes financers de la Generalitat, però el ministre Montoro, seguint les indicacions de Mariano Rajoy, ho ha impedit. També em consta que no va estar d’acord en presentar el recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut però després de la despesa fent turisme per tota la península recollint signatures i havent de justificar les despeses, no va poder evitar-ho.
Lamento que el seu partit hagi d’anar a judici pel cas dels ordinadors de Bàrcenas, ja que algú, a espatlles seves i sense el seu consentiment, els va inutilitzar destruint els discs durs. He de confessar-li que quasi tots els tresorers del seu partit i alguns/es que han ocupat la secretaria general tampoc en mereixen cap confiança però, si Aznar o Rajoy eren qui els anomenaven, vostè no té cap responsabilitat.
Vostès han guanyat dues vegades les eleccions i, en canvi, tenen dificultats per formar govern. Ha intentat dir-li a Rajoy que potser ell és el problema? Li ha proposat que faci un pas al costat i així obtenir els suports… o les abstencions necessàries, per formar govern? Des del 20-D estem en funcions i, al pas que anem, ningú vol unes terceres eleccions però no ho veig clar.
M’agradaria que fos vostè qui el rellevés, crec sincerament que dóna la talla (política em refereixo), ja que l’ha substituït alguns cops, incloent-hi un debat a quatre que ell no es va atrevir a presentar-s’hi. A més, com ja li he comentat al principi, m’agrada la seva dicció clara i càlida abans que la de Rajoy difosa mitjançant un aparell de plasma. A més, estic segur que sabria negociar i pactar amb Sánchez i Rivera, joves i ben plantats com vostè. Jo m’ho rumiaria.
També tinc el convenciment que entén el problema català, estic segur que sabria trobar la millor solució per a nosaltres i evitar, al mateix temps, el desmembrament d’Espanya a la que molts catalans ens sentim tan i tan vinculats.
Rebi una cordial salutació.
