La Democràcia és un sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres d’una comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. En el sentit estricte de la paraula, la democràcia és una forma d’organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives s’adopten pel poble mitjançant mecanismes de participació, directa o indirecta, que li confereixen legitimitat als seus representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s’estableixen d’acord a mecanismes contractuals.
La paraula democràcia és un nom propi; quan se li afegeix un cognom aquesta deixa de ser tal com l’hem descrita en el paràgraf anterior; els exemples més significatius que malmeten el seu nom són dos: democràcia popular, pròpia de les dictadures comunistes i democràcia orgànica, d’infaust record per als que ja tenim una edat i que no era altra cosa que una forta dictadura que, ufanament, es feia dir Reino de España.
La democràcia funcionarà sempre i quan no s’interfereixen entre si els poders de l’estat que la sustenten, és a dir, l’executiu, el legislatiu i el judicial. Cadascun d’ells té definides quines són les seves funcions. El legislatiu (parlament, corts generals) serà el que dictí les normes i lleis que afectin a tots els membres de la comunitat, regió, país. Els seus components seran elegits pel poble i es renovaran periòdicament.
L’Executiu serà triat entre membres del legislatiu, d’acord als resultats electorals, i hauran de governar i administrar la comunitat en benefici de tots els seus integrants, sense distinció d’origen, classe, raça, religió i sexe. Ha de ser el govern del poble, pel poble i per al poble, frase, aquesta, pronunciada per Abraham Lincoln a Gettysburg, l’any 1863.
El poder judicial serà qui vetllarà pel compliment de les normes i lleis dictades pel legislatiu en totes les seves vessants, això inclourà la vigilància de l’executiu, a l’objecte que aquest no pugui aprofitar-se’n de la seva situació evitant el més que possible abús de poder en el que cau, malauradament, molts cops.
La democràcia, el menys dolent dels sistemes de govern, segons frase de Winston Churchill de l’any 1947, no funcionarà si els tres poders no són independents en la seva totalitat. Si les lleis afavoreixen a determinades elits, si els membres dels tribunals són escollits pels partits polítics, no hi haurà la independència necessària per jutjar tothom igual encara que, pomposament, es digui que tots som iguals davant la llei.
La Dignitat, la llibertat i el respecte a qui no pensi igual no pot ser perseguit ni castigat per l’executiu. Tampoc pot mancar la decència dels governants oferint promeses i programes per obtenir el seu vot en unes eleccions. Encara és més repugnant no atendre necessitats vitals de molta gent, argumentant no tenir pressupost mentre es llencen diners per activitats que afavoreixen determinades classes benestants. No cal posar exemples, el lector sabrà per si mateix a què em refereixo.
