Doncs ja hem tornat a votar gràcies a la incompetència dels polítics de l’estat espanyol. Ara veurem si hi haurà negociació, acord, pacte, renuncia o l’abstenció necessària per investir un govern, ni que sigui en minoria, evitant així el ridícul d’unes noves eleccions.
Un cop he vist el resultat no puc sinó sentir-me decebut. Sis mesos de campanya contínua per veure que Espanya segueix com sempre. El canvi no sols no s’ha produït sinó que el PP s’ha reafirmat, obtingut la victòria i augmentat en catorze el nombre de diputats. Qui es va negar a ser candidat, qui no ha fet ni dit pràcticament res, l’immobilista que passa de tot i només llegeix el Marca, és qui ha guanyat les eleccions.
El més destacable, deixant de banda “l’èxit de les enquestes”, ha estat la victòria del PP a les Illes, al País Valencià i a Andalusia. Després de Bauzà i haver aconseguit treure el PP del govern Balear, no m’ho esperava. A València, havent aconseguit el mateix, tampoc. En totes dues comunitats hi ha hagut casos de corrupció; amb presidents autonòmics i de les diputacions imputats i en presó, la caixa B a l’ajuntament valencià, el dubte de Rita Barberà, l’accident del metro, els casos d’Alacant, etc. Com s’explica aquest resultat electoral?
El resultat d’Andalusia canvia moltes coses; la sultana Susana Díaz ha perdut. Els populars han aconseguit que Pedro Sánchez pugui seguir en el càrrec, ja que l’aspirant al seu relleu ha quedat “tocada” en el seu califat. Si tenim en compte que tots els barons socialistes han tret mals resultats en els seus territoris i que el PSOE segueix sent la 2a força política de l’estat (quan les enquestes deien que seria la 3a) això li permet a Sánchez mantenir-se.
Alguns analistes consideren que el Brexit ha tingut a veure en el resultat. La caiguda de la borsa, la depreciació de la lliura i l’euro respecte al dòlar, afegit a les hores i programes de TV sobre el tema, ha pogut tenir alguna influència. Ara bé, aprofitant l’avinentesa, Rajoy va donar tranquil·litat dient que Espanya és forta i que, alhora, demanava el vot moderat als espanyols per seguir augmentant el seu benestar.
Ha existit un transvasament de vots. Els 14 del PP han sortit: 1 del PNB, 5 del PSOE i els 8 de C’s que tornaven allà d’on havien sortit mesos abans. A Catalunya, els partits han repetit els resultats anteriors; només hi ha hagut el traspàs d’un escó perdut pel PSC en favor del PP. Ciutadans, el segon partit en el parlament, és el qui pitjor resultat ha obtingut.
Podríem dir, a manca d’una anàlisi més àmplia, que Espanya i Catalunya són diferents a l’hora de votar. A l’estat ja li està bé el continuisme, mentre que Catalunya aspira a un canvi. En llegir aquest matí l’Ara, he fet meva l’opinió de Xavi Berraondo que deia: En els resultats del 26J. A Espanya ha guanyat el passat. A Catalunya ha guanyat el futur. I el futur té nom i cognom: es diu República Catalana.
