16.4 C
Barcelona
Diumenge 29 novembre, 2020

Què hem de votar el catalans el 26J?

Relacionats

L’adéu de de Rivera i l’enfonsament de Ciutadans

S'ha acabat la carrera política d'Albert Rivera i qui sap si també la continuïtat de Ciutadans com partit polític després dels resultats obtinguts el...

Què pot esperar Catalunya després del 10-N?

Aquest matí, en comprar el diari com faig cada dia, m'ha sobtat molt llegir els titulars de tota la premsa on s'anunciava l'inici de...

On vas Albert Rivera, on vas trist de tu?

Aquesta pregunta me l'he fet molts cops pensant o intentant esbrinar que és el que hi ha dins el teu cervell, no he aconseguit...

Cs (Ciutadans) equival a Cabrejats sempre?

Ciutadans va néixer a Catalunya i la seva missió era, de bon principi, atacar la immersió del sistema educatiu català, es presentava com un...

Es considera català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Dit això haurem de convenir que no és el mateix ser català que catalanista o, fins i tot independentista. Molts habitants no són nats aquí i mantenen uns vincles emocionals i familiars amb el seu lloc d’origen, la qual cosa és humanament compressible i els condiciona el vot en algunes eleccions.

S’ha de votar amb el cor o amb el cap? Fent cas a les hormones o a les neurones? Sempre resulta difícil quan, d’alguna forma, has de triar a favor de la terra d’acollida si amb aquest gest consideres que pots perjudicar la d’origen. Encara que no sigui així, els polítics se’n cuiden de burxar tant com poden perquè el dubte o la por impedeixi veure la realitat.

La resposta a la pregunta del títol l’haurà de respondre, i actuar en conseqüència, cadascú de nosaltres a l’hora d’anar a les urnes. He tingut la santa paciència d’escoltar els aspirants i de llegir bona part de les “ofertes i promeses” (que mai no compliran) i puc manifestar la meva total decepció, ja que quasi no reconeixen que som aquí per la seva incapacitat en les anteriors eleccions i, a més, escolto uns discursos idèntics als anteriors posats al dia.

Crec que hi ha tres tipus d’electors: Els que es consideren espanyols, els que es consideren catalans i espanyols i els que es consideren únicament catalans. Que pot unir-los als tres i anar plegats? Només l’economia, el benestar per ells i les seves famílies. Com la crisi encara existeix, seran altres motius els que condicionaran el vot als partits.

Partit Popular: És el preferit dels espanyolistes que defensen la unitat d’Espanya. Aplega a la major part de l’oligarquia i classe adinerada i s’aprofita de la gent senzilla i el món rural.

Ciutadans: Són, per una gran majoria, una fotocòpia del PP però amb cares noves. Deuen el seu ascens gràcies a la TV i són l’alternativa per als espanyolistes decebuts.

PSC: Serien adequats per al segon grup. No estan en el millor moment i el cap de llista del PSOE està condicionat. Proposen un estat federal i neguen el referèndum per Catalunya.

En Comú Podem: Adequats per al segon grup i amb possibilitats de superar el PSOE. Volen reformar la Constitució i defensen la consulta a Catalunya però… amb la lletra petita.

Convergència i Esquerra: Els únics partits apropiats per al tercer grup, els que defensen el full de ruta cap a la Independència de Catalunya i hi estan del tot compromesos.

Aquestes formacions pateixen la guerra bruta de l’estat (PP) a la que si ha afegeix C’s. El PSC no és el que era, no té criteri propi i és una sucursal del socialisme comandat per Susana Díaz. De Comú/Podem la proposta d’un referèndum no és gaire creïble i el “seu” corredor Mediterrani, passant per Canfranc, encara menys.

Voldria però, fer un breu comentari destinat als indecisos, tant si es consideren catalans, espanyols o les dues coses a la vegada, siguin ben conscients del mal negoci que suposa viure com es viu ara a Catalunya a causa del maltractament que pateixen per culpa de l’estat i que ho tinguessin en compte a l’hora de dipositar el seu vot.

Si a banda del sentiment de pertinença i ideologia, aconseguíssim un acord entre tots, basant-se en l’economia, dignitat, identitat, justícia social, democràcia, llibertat, no seria difícil consensuar un nou model de país on enterrar els fantasmes del passat, pensant en el futur dels nostres fills i néts.

Jo somio aquest nou país, jo votaré Catalunya, i vostè amic lector…  què votarà?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...

El govern vol combatre les “fake news”

El Ministeri de Presidència va publicar el passat dijous dia 5 en el BOE el Procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel...

Donald Trump és un perill per la humanitat

L'espectacle que ens està oferint el president nord-americà, no sols és esperpèntic sinó que ratlla el més absurd i indescriptible que pot...