19.8 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

José María Aznar, el personatge

Relacionats

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid (PP)

El gener de 2019 el president del PP, Pablo Casado, va designar-la cap de llista del PP de cara a les eleccions a l'Assemblea de Madrid...

Qui és i com és el Pablo Casado del PP?

Pablo Casado Blanco és un polític del Partit Popular. És diputat en les Corts Generals per Àvila i havia estat, abans de ser president del PP, sotssecretari...

Pablo Casado, nou president del Partit Popular

Fa setmanes que volia parlar del nou president del PP, motius no me'n faltaven però volia veure el seu tarannà un cop obtinguda la...

I si parléssim una estona del delicte d’odi?

L'odi, del llatí odium, significa, segons el diccionari: Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú, persones o col·lectius. També ho cita com a repugnància...

Dies enrere vaig publicar, en aquesta mateixa pàgina, un article sobre el personatge amb motiu d’haver estat enxampat per Hisenda. He rebut comentaris diversos i la majoria fan esment a la poca o fluixa crítica sobre ell i el Partit Popular, del qual és president d’honor.

Aznar és un personatge atípic, el considero cregut, autoritari, pretensiós… no sabria quin o quins adjectius el defineixen millor. Sembla que es tracta d’un home d’idees fixes, tossut fins al moll de l’os i que no reconeix estar equivocat. No vol que els partits nacionalistes condicionin un possible govern del PP però, a ell, no li va pas tremolar el pols ni li va fer vergonya signar l’anomenat Pacte del Majestic amb CiU, ja que no disposava de la majoria suficient per governar. Va assegurar, fins i tot, que parlava català en la intimitat!

Amb aires de grandesa, va casar la filla a l’Escorial com si fos una boda reial, amb més de mil convidats, entre els quals es trobava un gran personatge com Berlusconi i on també va assistir un amic del gendre, fent de padrí, a hores d’ara a la presó per l’entramat del cas Gürtel, on estan implicats alguns afiliats del partit popular.

Volent passar a la història, es va ajuntar amb Bush i Blair i en un encontre a les Açores va obtenir la foto que va fer la volta al món. Ja era famós, cada dia un no té la sort de sortir a la primera pàgina del Washington Post o el New York Times. Ho havia aconseguit, era per tant, un líder mundial. En contra l’opinió d’un del 95% de la població, va decidir fer la guerra a l’Iraq. Va assegurar l’existència d’armes de destrucció massiva i, sense el suport  de la UE i l’ONU, va tirar pel dret.

Resultat? L’atemptat d’Atocha a Madrid, les Torres bessones a Nova York i el metro de Londres. Els altres socis de les Açores han demanat disculpes, Aznar NO ni crec que ho faci mai, el seu orgull li impedeix de fer-ho. Cal no oblidar que, sense proves, acusant ETA i amagant informació sobre els atemptats de Madrid, el PP va perdre les eleccions i, Aznar en fou el responsable per ser “presumptament” mentider en donar explicacions.

Casualment, és el que presumint de ser amic de Bush, el pitjor mandatari que han tingut els EUA, posava els peus damunt la taula bevent una cervesa; el que no volia que un altre conduís per ell i que ningú li mesurés la quantitat de vi que podia ingerir. El que al ser increpat per universitaris, aixecà el dit cor de la mà en una demostració de l’educació que atresora. Potser assenyalava el cel creient que plouria i es va confondre de dit?

Aquest és José María Aznar, un ídol pels seus coreligionaris, que creuen veure en ell un nou Don Pelayo que salvarà les espanyes de la crisi i l’autarquia existent; el més fotut de tot; és que ell també s’ho creu i, des de l’ombra de la FAES, tracta d’influir en la política del PP. i critica a tort i a dret tot el que li dóna la gana. Cal no oblidar que és un líder mundial.

El pitjor, però, és la seva guerra contra Catalunya. Per als desmemoriats, voldria recordar que aquest senyor i el seu partit són el que van preferir que una empresa espanyola anés a mans estrangeres abans que catalanes, els que dia rere dia ataquen la nostra llengua, els que van interposar un recurs davant el TC i, com a conseqüència, es produí la retallada de l’Estatut. Seria bo que els catalans no oblidéssim totes aquestes coses i les tinguérem presents a l’hora de ser convocats a les urnes.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...