16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

El panorama polític espanyol

Relacionats

El govern vol combatre les “fake news”

El Ministeri de Presidència va publicar el passat dijous dia 5 en el BOE el Procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel...

Hi ha algú més?

Un acudit conegut. Un excursionista cau per un precipici. Aconsegueix subjectar-se. Demana auxili. Ningú contesta. Una veu, diu ser Déu, li aconsella: “Deixa't caure;...

Carta oberta a Pedro Sánchez, president en funcions

El primer que li vull dir-li és que vostè no em cau bé. Actualment està en funcions, el que no significa que funcioni sinó que ho...

El posicionament d’Albert Rivera davant VOX

Escoltar aquests dies les declaracions d'Albert Rivera em desconcerten de tal manera que no acabo d'entendre'l. Rivera és un personatge que no em cau...

Si haguéssim de definir ara mateix quin és el panorama polític espanyol, hauríem d’escollir segons el grau d’emprenyament o desencís, entre vergonyós o decebedor. Vergonyós, ja que ses senyories no sols no han arribat a un acord per la formació de govern, sinó perquè han muntat un circ impropi d’un país civilitzat; decebedor perquè els votants volien un canvi, que no s’ha produït, tot i que semblava que el bipartidisme tenia els dies comptats.

Realment ha estat vergonyós l’espectacle que han donat els polítics. Mariano Rajoy sabedor que ningú volia pactar amb ell, va rebutjar ser candidat a la investidura a proposta de Felip VI, argumentant no tenir els vots suficients. Això passava en la primera ronda de contactes. A la segona va fer el mateix però, Pedro Sánchez va acceptar el repte i per dues vegades va intentar, sense èxit, ser investit president.

Han passat quatre mesos i, si no hi ha un miracle d’última hora, es convocaran de nou unes eleccions per intentar sortir de l’atzucac en què es troba la política espanyola. És el primer cop, des de la transició, que es dóna aquesta circumstància, ja que el sistema electoral espanyol no preveu una segona volta, com passa en altres democràcies europees.

El que resulta patètic és veure, en qualsevol mitjà de comunicació, les manifestacions fetes pels quatre principals líders, donant-se la culpa del fracàs els uns als altres i no acceptant cap tipus de responsabilitat. Sánchez ho va intentar però, sent d’esquerres, es va equivocar de parella de ball amb C’s. Iglesias volia pactar amb el PSOE però, no conjuntament amb la formació de Rivera. Aquest ha estat molt llest, havent obtingut un mal resultat lluny del que deien les enquestes, va signar un pacte amb Sánchez i queda com un negociador.

Pedro Sánchez és el que pitjor ho tenia i ho continua tenint. Presoner de la Sultana andalusa i dels barons regionals, no té marge de maniobra. La sospita apunta que el pacte amb Rivera ha estat a indicació de la líder andalusa que governa gràcies al suport de C’s. La negativa de dependre del suport o abstenció dels independentistes catalans i no acceptar el referèndum que Iglesias li proposava, el van deixar en un carreró sense sortida.

I Mariano Rajoy? Ens preguntem tots plegats. Doncs com sempre, immobilista i esperant que els seus contrincants es barallin entre ells. Podrà argumentar que ell va fer una proposta coherent i no va obtenir resposta. Ara, amb els comicis a la vista, diu que són millors unes noves eleccions que un govern a la valenciana en el que, òbviament, ell no participaria.

Preveure el futur? Molt difícil a hores d’ara. Els votants estan emprenyats i segons valorin els culpables del fracàs poden canviar el vot… o abstenir-se. Sobre aquest particular plantejo la següent pregunta: La gent, a l’hora de votar, tindrà en compte els quatre mesos de desgavell o els quatre anys de desgovern del PP? Cal no oblidar que si es produeix molta abstenció, la dreta surt reforçada i Rajoy podria tornar a governar, aleshores sí que hauríem begut oli.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...