22.9 C
Barcelona
Dilluns 29 maig, 2023

La “veritat” del ministre Montoro

Relacionats

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...

Pot Mariano Rajoy mentir impunement?

Pot resultar una pregunta innecessària perquè ja sabem que pot i que ho fa d'allò més bé. Cal recalcar que ho ha...

El passat dia 3 d’aquest mes vaig publicar un article que titulava “És Montoro un mentider compulsiu?”, i deixava la resposta a criteri de cadascun dels lectors. Tot i estar en funcions, és un dels ministres que més surt a les notícies i del que se’n parla tot sovint. No en va és el que té la clau de la caixa i pot donar pel sac a tots els que vagin justos de tresoreria.

Sempre ha estat criticat per no haver resolt, quan tocava, la revisió del finançament de les autonomies; ara diu de crear un grup d’experts per estudiar el tema. Podria haver dit que, en cas de tornar a governar ho faria, però estant en funcions no té gaire sentit, és clar que ell i tot el govern del PP actuen com si fossin els amos del “xiringuito”.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), organisme creat per exigència de la Unió Europea, ara farà tres anys, ha deixat en evidència al ministre en assenyalar-lo com el principal responsable del descontrol del dèficit públic. Amb aquestes afirmacions, l’Airef manifesta que la culpa és del govern de Madrid (Montoro-Hisenda) per fixar els límits de despesa totalment inassolibles per a les comunitats infrafinançades com Catalunya.

L’informe de l’Airef assegura, entre altres coses, que Catalunya no disposa de més marge per reduir la despesa i que és una de les comunitats més eficients. També destaca que l’estat hauria d’assumir una càrrega més gran, ja que disposa de més marge per equilibrar els seus comptes. Recordem que Montoro reserva un marge del 88% per al govern de l’estat, a canvi d’escanyar les autonomies amb un marge de tan sols del 12%.

Ara ha enviat una carta als governs autonòmics exigint-los el compromís de no incrementar la despesa per aquest any i dedicar els ingressos extres, que puguin tenir, per reduir el forat de les finances. En el cas català el vicepresident de la Generalitat i ministre d’hisenda, Oriol Junqueras, ha respost Montoro tot dient-li que no aplicarà cap més retallada, afegida a les que ha obligat el ministeri sobre polítiques socials.

Montoro, a més de l’informe de l’Airef i just el mateix dia, ha rebut la notícia que el Tribunal Suprem, dóna la raó a la Generalitat, anul·lant el límit de dèficit autonòmic corresponent     a l’any 2013. Dues estirades d’orelles per qui es creu posseïdor de la veritat absoluta. A la vista de tot el que ha passat, calia canviar la pregunta anterior per la següent: Consideren el ministre Montoro un mentider o un manipulador?

No cal que els digui, apreciats lectors, que estic molt emprenyat amb el ministre del ram; sempre ha declarat que no hi ha diners per tot, quan se sap que és mentida. N’hi ha per l’AVE sense passatgers, autovies sense vehicles i aeroports sense avions, però, el que no m’esperava és que la despesa militar, feta per l’estat el 2015, fos de 17.500 milions d’€uros segons revela el prestigiós Institut de la Pau i Seguretat d’Estocolm.

Per mi no em calen més arguments. Ni el govern del PP ni el seu màxim administrador em mereixen cap tipus de confiança ni credibilitat. Com deia abans, governen Espanya com si és tractés d’un xiringuito i ells creuen ser-ne els propietaris. Un motiu més, un altre, per voler anar en direcció a la nova República Catalana.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

La independència, un punt de vista diferent

Des que vaig accedir a la jubilació, un dels meus entreteniments ha estat la lectura i sobretot escriure, cosa que sempre m'ha agradat. La...

Fomentar l’ús del català és de nazis i supremacistes?

Compara Plataforma per la Llengua amb la Gestapo i l'acusa d'espiar els nens als patis de les escoles, es tracta de Rosa...

Tercera carta oberta al president Pere Aragonès

Bon dia president, estava convençut que no tornaria a dirigir-me a vostè, però les notícies i circumstàncies diria que m'han convidat a...

L’actitud d’Isabel Díaz Ayuso, calculada al mil·límetre

L‘enfrontament entre el PSOE i el PP va pujant de decibels a mesura que s'estreny el calendari electoral. Encara cueja el xoc...