16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Quo vadis… PSC?

Relacionats

El vergonyós circ a costa de les eleccions catalanes

No hauria pensat mai que endarrerir unes eleccions al Parlament de Catalunya donés tants arguments per poder observar el comportament de diversos...

Eleccions 14-F, són de fiar els socialistes?

Temps enrere vaig publicar un article titulat "Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?". En ell feia referència a les enquestes d'aquell moment...

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

El partit dels socialistes de Catalunya es va fundar el 16 de juliol de 1978 i va sorgir de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE. En el partit es van haver d’integrar una multiplicitat de tendències i des de bon començament restà sotmès a la tensió permanent entre la voluntat d’afirmar la seva sobirania i el seu caràcter de catalanitat.

La seva coalició amb el PSOE ha fet que el catalanisme quedés a poc a poc diluït i que la seva representació al congrés desaparegués al no obtenir grup parlamentari propi. Aquest fet ha contribuït a la poca o nul·la representació dels seus votants, la pèrdua del seu caràcter catalanista i a ser comparsa de les normes i votacions, ja que està obligat a votar el que es decideix al carrer Ferraz de Madrid.

Tot i que el PSC es presentà amb un programa electoral favorable a la celebració d’una consulta, tots els diputats del PSC al Parlament de Catalunya –excepte Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli- votaren contra la proposició de llei per demanar el traspàs de competències i convocar un referèndum d’autodeterminació.

Amb Pere Navarro al capdavant, el PSC s’orientà cap a un projecte federalista clarament definit com a resposta a la independència després de la Manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”. Les friccions amb alguns membres del partit, de l’ala catalanista es van fer sentir. El resultat va ser que representants del corrent catalanista abandonessin el partit com Ernest Maragall, Marina Geli, Antoni Castells, Àngel Ros, Laia Bonet i Joan I. Elena.

Carme Chacón, que defensava l’autodeterminació del Quebec, va declarar que “defensaré, amb ungles i dents, que Catalunya no obtingui un pacte fiscal”. Se la pot considerar una defensora dels socialistes catalans? En perdre les anteriors eleccions va marxar a Miami i no ha tornat fins ara per tornar-se a presentar. Curiosa forma de defensar els seus votants traslladant-se a Florida per viure.

I ara llegeixo que Miquel Iceta estaria disposat a celebrar un referèndum sobiranista si els catalans voten per majoria en contra de la reforma Constitucional que aspira a impulsar el PSOE. Quina reforma? No sap que sense el PP no la podrà fer? Ara se’n recorda de la via Canadenca? El PSC ha perdut el rumb, no vol pactar amb C’s al parlament però ha hagut de tragar el pacte PSOE-C’s. Si segueix per aquesta via, acabarà de perdre el poc crèdit que encara li queda. No tinc altre remei que preguntar-te: Cap on vas PSC?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...