Senyor ministre, sempre he tingut clar el seu rebuig a la Independència de Catalunya, les seves afirmacions s’han fet famoses i, segons vostè, els catalans no sols sortiríem de la UE, sinó que vagaríem per l’espai interestel·lar pels segles dels segles, Amén. Soraya, la vicepresidenta del govern espanyol, l’ha cridat a l’ordre en diverses ocasions però, com a bon amic de Mariano Rajoy, ha tingut i té tota la llibertat per fer i dir el que vulgui.
Ara però, s’ha equivocat o… utilitza la tàctica del PP de no dir la veritat. No pot acusar al govern de la Generalitat ni a cap membre de la coalició de JxS de posar als ciutadans catalans en la disjuntiva “d’haver d’escollir entre les nacionalitats espanyola o catalana en el cas de produir-se la Independència”. No va quedar prou clar que qualsevol espanyol continuaria mantenint la nacionalitat, si no hi renunciava, encara que residís a l’estranger? Que no ho entengués el Mariano ja va quedar demostrat, però vostè, que parta anglès ho digui, és senyal inequívoca de seguir mantenint la mentida i l’intent d’insuflar la por al personal.
Sàpiga, ministre, que tots el que tenim 60 o més anys i som pensionistes, mantindrem la nacionalitat espanyola (si no hi ha un acord entre els dos governs) per seguir percebent el que, després de tants anys de cotització, tenim tot el dret a percebre. I vostè, i el PP, si es donen les circumstàncies que li acabo d’exposar, acabaran estimant Catalunya (ara de debò) per ser el país estranger que més espanyols acolliria.
De vostè, que va mantenir un cara a cara amb Oriol Junqueras, no m’esperava les seves últimes afirmacions. No parli de murs inexistents ni digui que a Catalunya hi ha debats o tertúlies on no es convida a la gent contraria al procés. Això és totalment impropi de vostè. Els periodistes Josep Cuní i Jordi Basté, presentadors de programes de ràdio i TV, han desmentit les seves paraules mostrant les invitacions adreçades a vostè (i altres membres del PP) per participar en els seus programes i que, tots plegats, han declinat en moltes ocasions, la qual cosa el desqualifica a vostè públicament.
Però tant me fa, jo veig el meu futur dins una República Catalana i, com diu el president Puigdemont, els ministres dels països veïns seran benvinguts a Catalunya, especialment els espanyols, amb qui ens uneixen llaços familiars, d’amistat, comercials i companyonia de molts anys. Jo desitjo que vostè sigui un dels primers a fer-nos una visita oficial.
