Si ens atenem, exclusivament als resultats, podem acceptar que el plebiscit, coma tal, no es va guanyar, el 48% dels vots favorables a la independència així ho confirmen; si bé caldria aclarir que el 52% restant no expressa un no a la independència com proclamen els partits unionistes dia si, dia també.
Els vots que no varen ser per a JxS o CUP es van comptabilitzar com un No. El candidat Rabell va demanar que els vots de la seva formació no es comptabilitzin dins del No. En números rodons, el Si va aconseguir el 48%, el No 39%. CSQP l’11% i, afegint els vots en blanc i nuls es completa el 100%. El que demostra que sostenir que la majoria de votants estava en contra de la independència és totalment fals.
Aleshores sobre el 87% de vots, clarament expressats, el 48% de vots del Sí representa un 55% sobre la suma contrastada del Si i el No. Això suposaria haver guanyat el plebiscit. Naturalment no interessa aquesta lectura però no està de més tenir-la en compte, ja que no es tracta d’il·lusionisme sinó d’un fet matemàtic i estadístic. El procés no s’ha acabat, van haver-hi més vots a favor que en contra.
Una prova fefaent, de la que no se n’ha parlat massa i confirma la meva teoria, són els fets. Primer, del nomenament de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, en aquesta votació CSQP va fer possible, amb alguns dels seus vots, el nomenament. En segons lloc, el diputat Joan Coscubiela, mentre es debatia la formació de les diverses comissions, ha declarat, de forma clara i contundent, que els vots de CSQP no es deuen computar com un No, cosa que fan, interessadament, C’s, PP i PSC.
Les declaracions grandiloqüents dels partits unionistes i/o dependents són la mostra més que evident de la manca de resposta al procés català i la seva possible solució. Veient-ne els dos casos més paradigmàtics. PSOE diu: “la societat catalana no vol, majoritàriament la independència. Ho afirmen molts dels quals van votar CUP o JxSí. Un referèndum, sí, però només si és per continuar junts”. PP diu: “La majoria de catalans pensem que Catalunya no és una nació”. Si estan tan segurs i es declaren demòcrates totals… per què no permeten un referèndum que, segons ells, guanyarien àmpliament? La resposta és perquè no creuen ni tan sols el que diuen.
En el rànquing de declaracions absurdes, la guanyadora seria la de Xavier Garcia Albiol quan va dir: “Molts catalans volen votar al PP però encara no ho saben” Quan escolto les manifestacions tan assenyades d’aquests polítics és quan m’agafa més pressa per sortir, tan aviat com sigui possible, d’aquest estat anomenat Espanya.
