L’autor d’aquest article és l’amic Paco Martínez, membre de Súmate i de la Sectorial de Jubilats de l’ANC. El publico, amb el seu consentiment, ja que descriu la total inoperància del govern espanyol perquè les coses continuïn igual, afavorint l’oligarquia dominant i que, en aquest cas, es reflecteix a Andalusia i, en menor grau a Extremadura.

A Andalusia, durant els últims 500 anys, el cinquanta per cent de les terres de cultiu són propietat de 12 famílies castellanes que sempre han viscut fora d’Andalusia o, com a molt, tenen una segona residencia, especialment a Sevilla.

En aquesta comunitat es conrea el 95% de tot el cotó d’Espanya. On estan les possibles fàbriques tèxtils? Com es comercialitza, manipula, transforma? On va a parar el cotó? Qui en treu el benefici? Per què no existeix una indústria tèxtil, que tindria la matèria primera a l’abast, crearia riquesa i llocs de treball? No n’hi ha cap.

Andalusia és la primera productora mundial d’oli d’oliva i d’una grandíssima qualitat. On són i de qui depenen les indústries que elaboren, embotellen i comercialitzen aquest oli? La majoria d’elles a Itàlia. En el cas d’Extremadura, una part molt important de la seva producció d’oli es comercialitza des de Portugal.

Existeixen més de 40 mil Hectàrees de tarongers. Qui ho comercialitza? On es fabriquen els sucs? El mateix es podria dir d’altres productes, com ara els tomàquets o les pipes de gira-sol.

Podrien existir un munt d’indústries complementàries, fàbriques de llaunes, envasos de vidre, taps de suro, plàstics, caixes, embalatges, contenidors, etc. On són? No tenen cap indústria de transformació. Perquè ningú se’n preocupa de transformar i industrialitzar aquesta terra? Es tracta del Verger més gran d’Europa.

Se’m fa difícil d’entendre el perquè no s’aprofita tot el potencial que té aquesta terra, que permetria al poble andalús viure sobradament i no dependre de les subvencions que rep. Serà perquè als polítics els convé que aquest poble no pugui defensar-se amb el seu treball autònom… I els és més convenient que depengui del peonatge del seu senyor.

Al meu entendre fa temps que s’ha arribat a la conclusió que en aquestes circumstàncies no és convenient fer una reforma agrària, que retornaria la dignitat del treball en el camp (37 anys de govern socialista) Ni tampoc industrialitzar un país que crearia una classe treballadora, de classe mitjana, més difícil de manegar i/o manipular.

Aquesta és una mostra més de la inoperància del govern espanyol. Andalusia era fins al 1492 el territori més ric i desenvolupat de la península, res a veure amb l’actualitat. El poble andalús comença a estar-ne fart i, per aquest, motiu comença a rebel·lar-se contra la situació. Fruit d’aquest descontentament ha estat la creació de l’Assemblea Nacional Andalusa (ANA) que en els seus estatuts preveu la seva independència.

FER UN COMENTARI