Aquesta és la pregunta que es fa moltíssima gent i, alhora, és la que més preocupa els indecisos que desitgen la independència, però que davant la por (percebre la pensió, cobrar l’atur, tenir assistència mèdica…), ara com ara, tenen dubtes raonables, la qual cosa és humanament comprensible. El ciutadà percep un munt de notícies contradictòries, en la seva majoria negant la viabilitat d’una Catalunya independent.

Sabut és, per tothom, el tracte discriminatori que en termes monetaris pateix Catalunya per part de l’estat. El dèficit fiscal desapareixeria un cop obtinguda la independència, per la qual cosa el govern català disposaria d’uns diners per atendre més i millor els seus ciutadans. Segons els càlculs de la Generalitat, el dèficit és d’uns 16.000 milions d’euros l’any tot i que, els comptes “territorialitzats” de Montoro rebaixen la xifra a 8.500 milions.

Resulta curiós, que l’artífex d’aquests comptes, Àngel de la Fuente, declarés poc després: “la possibilitat que l’Estat concedís a Catalunya un concert econòmic com el basc o el navarrès implicaria restar 16.000 milions d’euros del finançament de la resta de comunitats autònomes”. La xifra és la mateixa que declara la Generalitat com a dèficit fiscal. També José A. Monago, fent referència a la mateixa xifra, deia: “Extremadura patiria un dèficit de 4.000 milions i es veuria forçada a retornar competències al govern central”. Aquestes dues declaracions donen, de passada, la raó als càlculs fets per la Generalitat.

El dèficit fiscal català ha sigut constant entre 1986 i 2011 amb una mitjana anual del 8% del PIB, segons xifres de la Generalitat. És a dir, cada any més de dos mil euros de cada català se’n van a Madrid i ja no tornen. La xifra d’aquests 26 anys suma 245.512 milions d’euros que han sortit de Catalunya i s’han quedat a Espanya. A quin nivell es trobaria avui l’economia catalana sense aquest monumental dèficit? Entre els primers països europeus sense cap mena de dubte!

La viabilitat de Catalunya serà negada per l’oligarquia dominant i el govern espanyol amb suport del PSOE. El govern del PP farà tot el que estigui al seu abast per impedir la nostra independència agafant-se com un clau ardent a la Constitució, la mateixa que va criticar i ara utilitza a la seva conveniència i interpretació. En nom de la llei han jutjat un president i tres consellers. És vergonyós que apel·lin a la llei quan són els primers en no complir-la. Els pressupostos generals de l’estat, així com l’Estatut, són lleis! I no les compleixen, a més d’això envaeixen competències, imposen retallades, incompleixen pactes….

Volen atemorir la població amenaçant-la amb la sortida d’Europa, el no reconeixement de l’ONU i, com deia el ministre Garcia Margallo, vagar per l’espai pels segles dels segles (?). Fan campanya, elaboren falses proves i utilitzen els mitjans de comunicació afins per tal de desacreditar el procés, incidint molt especialment en el tema de les pensions i prestacions que Catalunya no podrà atendre. Ja sabem, i ells també ho saben, que això és fals. Diuen que gràcies al FLA, la Generalitat funciona, però mai no reconeixeran que els diners que “ens deixen” ja els hem pagat mitjançant els nostres impostos.

És important tenir clar el tema de les pensions! Aquestes les paguen les persones que treballen i cotitzen. Espanya té més atur que Catalunya i sous més baixos. El que significa que una Catalunya independent, amb més treballadors per pensionista i més sous, podrà pagar amb més seguretat als seus pensionistes i probablement xifres més altes. Espanya no pot mantenir el sistema de pensions. Economistes il·lustres, i el Banc d’Espanya, avisen que deurà abaixar-les fins a 500€ al mes. 

La sanitat no serà un problema, sinó que millorarà. Actualment ja és responsabilitat del govern català i està entre les millors del món. Són les retallades, imposades pel govern del PP, les que han obligat a fer malabarismes per tirar endavant per la manca de pressupost. Un cop obtinguda la independència la sanitat catalana serà, fins i tot, millor que abans de l’esclat de la crisi. Es podran recuperar investigadors, científics, professionals, que han hagut de marxar per culpa de les retallades a què ens obliga el govern espanyol.

Aclarits aquests conceptes, veiem altres millores: La Catalunya independent gestionarà les infraestructures bàsiques de l’economia. Espanya no ha complert MAI els pressupostos d’Inversions en Catalunya. Els ports de Barcelona i Tarragona, planificaran les seves actuacions. Podran establir rutes marítimes, tant comercials com d’esbarjo, lliurement amb les empreses navilieres. Tampoc ens caldrà Barajas per viatjar arreu del món. Convertit El Prat en aeroport internacional, farà que empreses foranes valorin l’opció d’instal·lar-se aquí en disposar de vols directes amb Catalunya. Les rodalies seran més eficients. Comparar Renfe amb els Ferrocarrils de la Generalitat és prou significatiu!

La independència comportarà l’obertura d’ambaixades de molts països amb el que això reportarà de beneficis directes i indirectes, així com llocs de treball administratiu, seguretat, transport, missatgeria, etc. També se’n beneficiaran el món de la cultura, el comerç, l’hostaleria i la restauració. Donarà un major impuls a la ciutat de Barcelona com a seu de simpòsiums i fires internacionals, a més de les que ja es fan en l’actualitat.

Per últim i molt important, totes les empreses que vulguin operar a Catalunya hauran d’establir sucursals en el territori. Això suposa que empreses de telefonia, alimentació, electricitat, petroli, asseguradores, distribució, banca, tabacs… tindran seu a Catalunya i els impostos de societats, IVA, carburants… els recaptarà el govern català. Iniciatives de la Generalitat com el decret de pobresa energètica o l’impost sobre dipòsits bancaris es podran dur a terme, cosa que ara ho impedeix el govern espanyol.

Això significarà un increment notable de recursos. Catalunya passarà a recaptar el 100% dels impostos, el que li permetrà abaixar alguns tipus (productes bàsics, cultura, subministres…). El govern i els partits espanyolistes tenen molt clar la viabilitat de Catalunya, el que no tenen gens clar és la d’Espanya sense l’aportació del principat.

Diferents organismes internacionals així com experts economistes manifesten que els països petits tenen més viabilitat que no pas els grans. El PIB de Catalunya és similar al d’Àustria, Dinamarca, Finlàndia o Israel amb un nombre gairebé igual d’habitants. Això n’és una prova fefaent del nivell de vida que podrien tenir els ciutadans de Catalunya sent un país independent.

La independència no és l’èxit, sinó l’oportunitat que hem de saber aprofitar, perquè el poble que té por a fracassar i no s’arrisca, fracassa segur. Moure’s és arriscat, no moure’s és suïcida. No sabem com ens anirà amb la independència però, el que si sabem, i ho patim, és com ens va amb la dependència.

S’ha de donar la màxima difusió als avantatges de la independència per contrarestar les fal·làcies que es diuen i es diran, perquè, a l’hora de votar, el ciutadà no tingui la incertesa sinó la seguretat del que més li convé. No només es tracta del seu futur, sinó també el dels seus fills i néts.

FER UN COMENTARI