Diàleg…? Sobre què? És possible un acord Catalunya/Espanya?

Publicada: 10/01/2017 13:10h | Actualitzada: 11/01/2017 11:16h

Publicat: “El govern espanyol inicia una etapa de diàleg amb Catalunya. La vicepresidenta del govern estableix contactes amb forces i organitzacions afins. Ordena als ministres que dialoguin amb els seus col·legues catalans”. Publicat: “S’estan creant a Catalunya diferents grups per propiciar un diàleg constructiu entre el catalanisme moderat i el govern espanyol que condueixi a una relació estable i satisfactòria entre Catalunya i Espanya”.

Dialogar assegura arribar a acords? L’experiència demostra que no. Dialogar permet fixar les posicions pròpies i les contraries. A Espanya es diu “parlant s’entén la gent”. Sí, si s’interpreta per “entendre el què pensa i vol cada interlocutor”. Això no assegura en absolut l’acord. Harvard defineix dues exigències indispensables per arribar al mateix.

  1. Predisposició al diàleg i desitjos d’arribar a l’acord. Existeix realment? Catalunya ha demostrat que sí al llarg de la transició i últimament. Espanya, no! Quines respostes ha donat el govern a les demandes del parlament català, a les visites del president de la Generalitat? No a tot! I de l’acordat i pressupostat prèviament compliment amb Catalunya? Mínim! Encara hi ha transferències del primer estatut pendents. I sentències del tribunal Constitucional o Suprem en temes tan sensibles com “beques”, “disposició del 0,7% de la renda” per a Catalunya. Compleix l’aprovat en l’últim estatut? No! El ministre de foment ve a parlar d’infraestructures però només proposa “fer” una mica del molt pressupostat i no complet. Com el morós que ve a dialogar… però només ofereix pagar una part mínima del seu deute. El 80% de la població vol un referèndum. El govern: d’això no es parla! Algú conscient i amb dignitat democràtica pot acceptar “això” com a PREDISPOSICIÓ Al DIÀLEG? Sobre què…? Per a què…?
  2. Mútua capacitat de resposta. La societat catalana “mereix” un nivell de vida en funció del que genera i aporta. La gaudeix? No! Aquí estan els dèficits acumulats que obliguen a oneroses retallades en sanitat, educació, serveis socials. Fins i tot els líders regionals admeten beneficiar-se’n d’un dèficit de 16.000 milions d’Euros anuals de Catalunya. Pot l’estat eliminar aquest dèficit? D’on sortiran els diners? Totes les autonomies es neguen a cedir un sol euro. Llavors…? Un altre front: Democràcia. La meitat de la societat catalana amb dignitat democràtica vol viure en un modern estat, amb separació de poders, justícia social avançada, que gestioni les seves pròpies lleis, la seva cultura, la seva llengua, les seves infraestructures… L’altra meitat es resigna. Ofereix l’estat espanyol una resposta suficient en el pla econòmic i democràtic que es mereix aquesta societat catalana insatisfeta? El màxim que pot oferir és suficient al mínim que mereix i necessita la societat catalana? No ho sembla. L’estat espanyol No té capacitat de resposta. Llavors… algú conscient pot creure que Espanya respondrà satisfactòriament? Diàleg, sobre què? Per a què?

Davant aquesta realitat objectiva, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, diàleg per a una dependència creixent i negativa o per a una independència col·laboradora, positiva…? Què és el coherent, el lògic? Independència o dependència…?

FER UN COMENTARI