Maleïts ciclistes!

Publicada: 05/11/2016 11:46h | Actualitzada: 12:46h

Són mata-iaios… la Seguretat Social els té en nòmina… menys pensions per a pagar…

Aquest és un de les desenes de comentaris en un sol fil a Facebook. Un sol fil on ja es recullen testimonis de problemes per a prop d’una cinquantena de persones a tota Barcelona. Però no es tracta d’un fenomen exclusiu de Barcelona, sinó que s’ha estès per nombroses ciutats catalanes. Girona, Sant Cugat del Vallès, Badalona…

El fil començava amb un testimoni molt greu i denunciable. Un atropellament. Un més d’una llarga llista de la que passa tothom, siguin les autoritats que han de vetllar per la seguretat i la bona convivència, com els mitjans.

P. E.: És impossible travessar per Rambla Catalunya de Gran Via a Consell de Cent, sense estar a punt de ser envestit per un ciclista almenys un parell de vegades. Davant meu una dona ha caigut a terra atropellada per un ciclista que ha passat el semàfor en verd a tota velocitat i ha marxat més ràpid encara. Una dona que estava al meu costat ha sortit a la carrera pel mig del carrer darrere d’ell i gairebé l’alcança. Però s’ha escapolit entre els cotxes i ha desaparegut. Jo, d’infermer, atenen a la dona més corpresa que ferida.

Següents testimonis i punts denunciats:

T.R.: Això dels ciclistes es un escàndol. Passa un dia per Plaça d’Espanya. Devant l’hotel Plaza direcció Les,Arenes. Et venen pel davant i pel darrera. T’hi jugues la pell, però tant hi fa. No tenen cap reparo.

P. G.: És el parenostre de cada dia per tot arreu.

A. V.: A la Meridiana passen pel mig de la vorera.

A. L.: Són un perill! No sóc de Barcelona però quan hi vinc no sé on mirar… M’atabalen de mala manera! Ara també s’han posat de moda per les vorere de Tona. I circulant en contra sentit!

C. M.: És el mateix que passa amb els semàfors de la Diagonal-Lope de Vega… Abans de trepitjar la vorera central, cal mirar si ve algun ciclista… Per què pel vianant no són visibles fins que has creuat…

C. S.: Bona nit, això de les bicicletes és terrorífic, jo no puc més, tinc por de veritat, davant de casa meva no es pot passar. Jo crec que la punyeta de les bicicletes fa més temps que va començar. Vist el carrer Girona, pugen i baixen pel mateix carril i per la vorera.

A. V.: Parlem també de les bicicletes al metro, és una altra experiència. Em trepitjarà o no em trepitjarà? I anar fent.

I. F.: És una constant, jo també ho vaig denunciar i ni cas.

R. M. S.: Sí, per què van per les voreres a tota castanya i sense mirar res, són un perill.

R. C.: A mi em van estar a punt d’atropellar, al davant de la Central (Universitat), anava a tota castanya. Són perillosíssims!

J. N. T.: Un munt de cruïlles que són esfereïdores! La d’Urgell-París és mortal.

J. Y. M.: Sí, és horrorós, al meu barri, Sant Martí del Clot, passa igual, has d’anar amb molta cura!

No estan inclosos comentaris d’aprovació, de por, d’assenyalar que ningú fa res per evitar-ho, que es fan denúncies i ni cas, a ningú li importa, o aquells que ja parlen d’autodefensar-se.

Qüestions fonamentals

Els ciclistes incívics no són una minoria, no són quatre gats. És un fet generalitzat. Pels que es queixen, anant al tòpic que no són tots, efectivament, no són tots. El 50% sí.

Crida l’atenció un comentari d’un dels tertulians, que a Oviedo no s’hi ha trobat. Però a tota Catalunya sí que ens estem trobant. Què està passant?

Un altre error de pes.

Les lleis de la física

Els ciclistes no poden comparar-se amb els vianants. No estan al mateix nivell. Els vianants cometen infraccions, d’acord, però no representen el gran perill que tots qui van amb un vehicle, en una raó directa: a més potència, més perill, efectivament. I per aquesta raó, si hagués estat un cotxe o una moto que hagués atropellat l’enyorada Muriel Casals, per més que creués per on no tocava, haguessin estat detinguts d’entrada. Detinguts i a veure quina part de responsabilitat els hi podria correspondre, perquè s’ha de vigilar. Tots hem de vigilar. Els automobilistes saben molt bé que el problema no són tan ells, conductors, com les infraccions de tota la resta, altres automobilistes, autobusos, taxis, ciclistes, vianants, gossos i periquitos. Però els ciclistes, aquesta part gran de ciclistes incívics, irresponsables, es comporten com els amos de la pista i no gosem dir-los res perquè encara insulten. Fins i tot n’hi ha que fan per apartar-te i passar ells primer.

Què ens diuen les lleis de la física?

Segons la segona llei de Newton, la resultant de les forces aplicades a un cos és directament proporcional a l’acceleració produïda. F=m·a (força és igual a massa per acceleració).

Resumint-ho, que a més velocitat més força d’impacte, perquè ens entenguem. No és el mateix un impacte entre dues persones que van caminant que entre una persona i un ciclista que va a una velocitat que supera aquella amb la que es desplaça el vianant.

A més s’ha d’afegir a la topada el factor rígid i metàl·lic de la bicicleta que no actua de coixí, sinó que  impacta amb tota la seva duresa.

S’ha entès el repàs de la física més elemental i de la que tenim proves cada dia? No? Doncs serà perquè no interessa entendre-la.  S’ha entès que no parlem de fets aïllats d’un grapat de poca-soltes? Que el problema és de fons?

Doncs com s’ha demostrat que el civisme s’ha d’ensenyar, cultivar i, també, quan cal, exigir, s’han d’implementar ordenances per aturar aquest despropòsit. Regles clares, responsabilitat pels accidents, respecte absolut pel més feble de l’equació, el vianant, i mà dura amb qui constitueix un perill per la seva conducció temerària, siguin automobilistes, com ja es fa, com si són ciclistes o conductors de patins voladors. O si volem tornar a anar en burro. També. Quan no hi ha respecte, entra la llei.

1 COMENTARI

  1. Article sensacionalista i imparcial.

    Són més els vianants que travessen sense mirar i en vermell que no pas els ciclistes que actuen malament.
    Cada dia vaig en bici a la feina de forma sostenible emetent emissions 0% pel carril bici i he d’anar xiulant a cada cantonada perquè els vianants invaeixen l’espai per bicis sense mirar. Hem d’admetre que quan anem de vianants, tots fem un cedir el pas quan el semàfor està en vermell per creuar.

    Les motos són molt més perilloses i causen molts més accidents cada setmana dins de l’àrea metropolitana. Per això vaig en bici.

    Jo m’estimava molt la Muriel Casals, però recordem que va creuan en vermell pel carril bici… per tant de qui és la culpa?

    Salut!
    Raimon.

FER UN COMENTARI